dimecres, 23 de març del 2016

Valencianofòbia



El conflicte lingüístic valencià es troba en una altra fase. La pèrdua de l’hegemonia del PP i l’entrada de Ciudadanos a les institucions valencianes han modificat els discursos sobre la llengua pròpia. Ara, des del poder, són amables amb el valencià, l’usen amb normalitat, sense demanar perdó, i proclamen la intenció d’impulsar-ne la normalització. En canvi, els dos partits de l’oposició adopten un discurs més o menys violent contra la normalització.

D’una banda, el PPCV, que practicava una contraplanificació lingüística per a entrebancar deliberadament el treball de la societat civil (Escola Valenciana, ACPV...), es va llevar la careta quan va decidir unilateralment i de manera injustificada tancar RTVV, l’última televisió que emetia en valencià al nostre territori. Una acció que se sumava al tancament també per la força de les emissions de TV3 al País Valencià, a la supressió de línies educatives en valencià, a les males relacions i amenaces a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua... Han perdut la credibilitat quant a l'estima pel valencià i el discurs anticatalanista ja no els dóna rèdit polític.

D’altra banda, l’accés de Ciudadanos a les institucions ha donat més veu al discurs supremacista, basat en la no-intervenció i la llibertat d'elecció en benefici d'una igualtat que no existeix. És agressiu amb les mesures per a impulsar el valencià, l'ataca directament, sense soflames regionalistes per a disfressar la substitució com feia el PP. La mostra és aquella intervenció de Carolina Punset: «allà donde triunfa la inmersión estamos volviendo a la aldea». Es referia, evidentment, a la immersió en valencià, perquè la immersió en castellà o en anglés, com tots sabem, sí que és cosmopolita. En definitiva, un atac frontal al patrimoni lingüístic dels valencians i a la dignitat dels valencianoparlants.

En aquest context, doncs, ha aparegut amb força el fenomen de la valencianofòbia. Si bé sempre n'hi ha hagut, sembla que ara és més visible. De fet, un element important en el rebuig de tot allò valencianoparlant és Las Provincias. Us explique l'últim exemple: Aquesta setmana València ha demanat valencianitzar el seu topònim, fins ara Valencia. Al meu parer, el titular que millor ho ha explicat és el d’El Levante perquè reflecteix l'obvietat i la lògica de la mesura: «El nombre oficial de la ciudad de Valencia será en valenciano». A qui li pot estranyar que València vulga dir-se en valencià?

Doncs Las Provincias, en fa una enquesta: «¿Te parece bien que se valencianice [sic!] el nombre de la ciudad de Valencia?». La finalitat és qüestionar la nova política lingüística, intentar revifar velles batalles i enfrontar-nos entre valencians. Una vegada més. Tanmateix, tampoc Las Provincias ja no fa caixa amb aquest discurs, que, per cert, li servia perquè l'alimentava el poder. Ara se li veu el llautó i hi ha molts valencians que, fins i tot, ridiculitzen les seues notícies. És una mostra més que ens trobem en una altra fase, sempre en canvi constant. Pròxima parada? Ho veurem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada