tag:blogger.com,1999:blog-57440908162146078552024-02-18T18:37:31.807-08:00Societat LingüísticaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.comBlogger66125tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-23002858054079738312016-03-23T11:41:00.000-07:002016-04-07T04:34:13.937-07:00Valencianofòbia<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; widows: 2; orphans: 2; }p.western { font-family: "Calibri",serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Calibri"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-size: 11pt; }a:link { color: rgb(0, 0, 255); }</style>
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Eszu4Qy12eiQWLpb_zYSU8IRFz2fuwjc4vqAdd4jlJ8c1WW8hbfcZ8Thj7_-YbP8yeIIVzZ0yyvsEBCwYD_AA62EMHEr2Y0Nfd9pg1FO5VKz6vfBRFRhD7ItoK8gOKBLyRVocru4uX4/s1600/captura8.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Eszu4Qy12eiQWLpb_zYSU8IRFz2fuwjc4vqAdd4jlJ8c1WW8hbfcZ8Thj7_-YbP8yeIIVzZ0yyvsEBCwYD_AA62EMHEr2Y0Nfd9pg1FO5VKz6vfBRFRhD7ItoK8gOKBLyRVocru4uX4/s200/captura8.jpeg" width="200" /></a>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 10); line-height: 120%; text-align: left; widows: 2; orphans: 2; }p.western { font-family: "Calibri",serif; font-size: 11pt; }p.cjk { font-family: "Calibri"; font-size: 11pt; }p.ctl { font-size: 11pt; }a:link { color: rgb(0, 0, 255); }</style>
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">El
conflicte lingüístic valencià es troba en una altra fase. La
pèrdua de l’hegemonia del PP i l’entrada de Ciudadanos a les
institucions valencianes han modificat els discursos sobre la llengua
pròpia. Ara, des del poder, són amables amb el valencià, l’usen
amb normalitat, sense demanar perdó, i proclamen la intenció
d’impulsar-ne la normalització. En canvi, els dos partits de
l’oposició adopten un discurs més o menys violent contra la
normalització.</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; line-height: 115%;">D’una
banda, el PPCV, que practicava una contraplanificació lingüística
per a entrebancar deliberadament el treball de la societat civil
(Escola Valenciana, ACPV...), es va llevar la careta quan va decidir
unilateralment i de manera injustificada tancar RTVV, l’última
televisió que emetia en valencià al nostre territori. Una acció
que se sumava al tancament també per la força de les emissions de
TV3 al País Valencià, a la supressió de línies educatives en
valencià, a les males relacions i amenaces a l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua... Han perdut la credibilitat quant a
l'estima pel valencià i el discurs anticatalanista ja no els dóna
rèdit polític.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;">D’altra
banda, l’accés de Ciudadanos a les institucions ha donat més veu
al discurs supremacista, basat en la no-intervenció i la llibertat
d'elecció en benefici d'una igualtat que no existeix. És agressiu
amb les mesures per a impulsar el valencià, l'ataca directament,
se</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span style="background: none repeat scroll 0% 0% rgb(255, 255, 255);">nse
soflames regionalistes per a disfressar la substitució com feia el
PP. La mostra és aquella intervenció de Carolina Punset: «allà
donde triunfa la inmersión estamos volviendo a la aldea». Es
referia, evidentment, a la immersió en valencià, perquè la
immersió en castellà o en anglés, com tots sabem, sí que és
cosmopolita. En definitiva, un atac frontal al patrimoni lingüístic
dels valencians i a la dignitat dels valencianoparlants.</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES">En
aquest context, doncs, ha aparegut amb força el fenomen de la
valencianofòbia. Si bé sempre n'hi ha hagut, sembla que ara és més
visible. De fet, un element important en el rebuig de tot allò
valencianoparlant és </span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><i>Las
Provincias</i></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">.
Us explique l'últim exemple: Aquesta setmana València ha demanat
valencianitzar el seu topònim, fins ara </span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><i>Valencia</i></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">.
Al meu parer, el titular que millor ho ha explicat és el </span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">d’</span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><i>El
Levante </i></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">perquè
reflecteix l'obvietat i la lògica de la mesura: «El nombre oficial
de la ciudad de Valencia será en valenciano». </span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">A
qui li pot estranyar que València vulga dir-se en valencià?</span></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">Doncs
</span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><i>Las
Provincias</i></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">,
en fa una enquesta: «¿Te parece bien que se valencianice [</span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><i>sic!</i></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">]
el nombre de la ciudad de Valencia?». </span></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;">La
finalitat és qüestionar la nova política lingüística, i</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES">ntentar
revifar velles batalles i enfrontar-nos entre valencians. Una vegada
més. Tanmateix, tampoc </span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><i><span style="text-decoration: none;">Las
Provincias</span></i></span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small; line-height: 115%;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">
ja no fa caixa amb aquest discurs, que, per cert, li servia perquè
l'alimentava el poder. Ara se li veu el llautó i hi ha molts
valencians que, fins i tot, ridiculitzen les seues notícies. És una
mostra més que ens trobem en una altra fase, sempre en canvi
constant. Pròxima parada? Ho veurem.</span></span></span></span><br />
<a href="https://www.blogger.com/null" name="__DdeLink__70_425926739"></a></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-69189771263575875942016-03-17T00:00:00.000-07:002016-03-17T03:24:44.785-07:00L'oficialitat del valencià, encara<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">En
ple segle XXI, amb un estatut d'autonomia que estableix l'oficialitat de<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">l valencià</span> i 33 anys després d'aprovar-se la LU<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";">EV</span>, encara no és possible que t'estenguen un document en valencià en un
hospital públic valencià. Em va passar aquesta mateixa setmana a l'hospital
Doctor Peset de València. En concret, demanava un justificant d'ingrés, un
document que no és més que una plantilla que s'emplena amb les dades del pacient
i les dates d'ingrés i de signatura.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Certament,
costaria tan poc dissenyar una plantilla en valencià... Així, l'administració disposaria d'un <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">model</span> per a cada llengua
oficial, valencià i castellà. O, com a mínim, se'n podria fer una bilingüe. Res
d'això, però. Només en castellà. Una vegada més, és l'administrador qui tria la
llengua de relació i no el ciutadà com mana la llei. Tot i demanar-ho
educadament i per favor en dues ocasions, la funcionària que em va atendre va fer
oïdes sordes al meu requeriment i me'l va estendre, les dues ocasions, només en
castellà. I vull subratllar les bones paraules amb què m'hi vaig adreçar perquè
entendria que a algú ja se li unflaren els nassos.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">En
aquest punt, voldria introduir un altre tema, el del requisit, perquè la
resposta de la treballadora ho reclama: “Yo sólo soy una funcionaria”. Estem
d'acord que els treballadors no són els (únics) responsables. La
responsabilitat recau, sobretot, en el poder polític, que no fa complir ni més
ni menys que la llei. Ara bé, el no-requisit lingüístic transmet als treballadors públics la idea que el valencià no és útil. I, en definitiva, el que la
treballadora volia dir és que això no feia amb ella.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Per
això, cal d'una vegada per totes que el Govern valencià establisca el
requisit lingüístic per a accedir a la funció pública. Només així es respectaran
les dues llengües en condicions d'igualtat; perquè el castellà sí s'exigeix i ningú no en
parla. Altrament, no s'entén que una llengua plenament oficial no siga requisit. I cal que ho faça malgrat les reticències que trobarà en el camí, ja que, al capdavall, els discursos (in)conscients contra l'ús
del valencià es delaten quan xoquen frontalment amb situacions com aquesta. </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Per
la nostra banda, la dels ciutadans, cal que exigim els drets. És cert que la legislació
en matèria de drets lingüístics caldria reforçar-la o, si més no, impulsar-la.
Però, mentrestant, hem de recla<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">mar<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span>sempre que es puga els drets que ja tenim,
per tal que no queden en paper mullat. Posem reclamacions, denunciem-ho
públicament, queixem-nos al Síndic de Greuges i altres instàncies de la
Generalitat, fem pinya entorn d'aquests casos de discriminació lingüística.
Així, farem valdre els nostres drets.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-53147107867470317662016-03-10T02:00:00.000-08:002016-03-11T10:10:03.119-08:00Sobre sexisme (lingüístic)<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Que la igualtat entre dones i homes és encara una lluita
pendent de guanyar, llarga i sagnant ho demostra, per posar només un exemple,
el fet que les dones cobren menys per fer la mateixa faena. I, en aquesta
batalla per la igualtat de sexes, la llengua no està al marge. Una part del
feminisme cada vegada més ampli ha posat en el punt de mira les entranyes de la
llengua, l'estructura lingüística.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">El sexisme depén del significat que hi volem donar. Dit
d'una altra manera, la paraula és el mitjà pel qual es transmet el sexisme
social, però no és sexista en si mateixa. Dir </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">«</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">els homes i les<span class="apple-converted-space"> </span><i>femelles</i>» és un sexisme flagrant, dir en una
aula amb xics i xiques «no parleu<span class="apple-converted-space"> </span><i>tots<span class="apple-converted-space"> </span></i>alhora» no ho és. I no ho és perquè el gènere gramatical i el sexe no
s'han de confondre mai.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Ara bé, malgrat això, s'ha estés el fenomen del
desdoblament: el<span class="apple-converted-space"> </span><i>tots i totes</i>.
Ho entenc com les ànsies de visibilitzar el sexe femení. Però l'obsessió per
desdoblar trenca la comunicació, la fa pesada. Resulta impossible de mantindre
el desdoblament en tot un text i entendre'l –només cal fer-ne la prova. I, el
més important de tot, és innecessari perquè el gènere gramatical mal anomenat masculí
és el gènere no marcat, el que inclou els subjectes dels dos sexes en
condicions d'igualtat.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Després, hem passat al<span class="apple-converted-space"> </span><i>totes<span class="apple-converted-space"> </span></i>com a gèneric. És el que es coneix
com a discurs<span class="apple-converted-space"> </span><i>cupaire</i>, el
de l'esquerra anticapitalista. En un discurs així, al final no se sap si
realment es refereixen a totes les persones o només a les dones. Falla la
comunicació. I, al final, hem tingut l'ocurrència del Servei de Premsa de
l'Ajuntament de Barcelona, que ha fet un<span class="apple-converted-space"> </span><i>donanatge</i><span class="apple-converted-space"> </span>en comptes del pertinent<span class="apple-converted-space"> </span><i>homenatge</i>. Això, en la meua
opinió, banalitza, i molt, la lluita feminista.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Tanmateix, per a ser honestos, no podem negar que la
supremacia de l'home ha introduït el masclisme en la llengua. I, en efecte, els
refranys i les frases fetes en són un indicador. N'hi ha que en destaquen la
dependència econòmica respecte de l'home: «la dona és de qui li dóna». D'altres ataquen la seua
intel·ligència: «cent dones no fan el trellat d'un burro». Fins i tot n'hi ha que defensen la violència física: «a la
dona i a la mula, vara dura».
Això sí que és sexisme! Un sexisme social que es desprén del contingut, no de
l'estructura lingüística.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div style="line-height: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">Podem bandejar aquestes expressions detestables, com de fet
ha ocorregut. Però, al meu parer, canviar la llengua no serveix per a canviar
la societat. Ja podem fer totes les paraules en gènere femení que no resoldrem
el problema. S'ha de canviar la societat per a canviar la llengua i, per a
mostra, un botó: no per dir<span class="apple-converted-space"> </span><i>metgessa<span class="apple-converted-space"> </span></i>o<span class="apple-converted-space"><i> </i></span><i>jutgessa<span class="apple-converted-space"> </span></i>les dones van començar a exercir
la medicina o la justícia, sinó al revés, és a partir que les dones exerciren
aquests treballs<span class="apple-converted-space"><i> </i></span>que la
llengua va buscar nous mecanismes per a designar les dones en aquests
àmbits laborals. Creem realitats; la llengua ja s'encarregarà de posar-ne el
nom.</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-44326722532713726782016-03-03T05:31:00.000-08:002016-03-03T06:26:05.888-08:00L'escatologia en la llengua<div style="text-align: justify;">
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No hi ha dubte que l'escatologia,
molt arrelada en la cultura popular, ha contribuït a enriquir la
llengua amb moltíssimes expressions i significats diversos.
Actualment, amb els protocols i el llenguatge políticament correcte,
sembla que s'estan perdent; però resulta inevitable somriure quan
les sentim. Fem-ne un repàs breu.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a expressar que algú té por
diem que <i><b>s'ha cagat damunt</b></i><b> (o </b><i><b>en els
pantalons</b></i><b>)</b>, que <i><b>està cagat</b></i> o que <i><b>té
el cagalló al cul</b></i>. U pot estar <i><b>cagat de por</b></i>
sí, però també <i><b>de fred</b></i>. Si, en canvi, no té por
sinó que és un covard, ja no
està cagat, <i><b>és un cagat</b></i>.
Així mateix, qui dubta molt i es mostra indecís <i><b>és
un cagadubtes</b></i>.
I d'una persona irascible, que s'enfada de seguida o
que renega molt, diem que <i><b>té el geni cagat</b></i>.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">L'avarícia
també es pot expressar escatològicament dient que algú </span><i><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">no
dóna ni la merda que caga</span></b></i><i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">,
</span></i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">que
</span><i><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">no
menja per no cagar</span></b></i><i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
</span></i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">o
que </span><i><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">cagant
cagant morirà</span></b></i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">.
Quan algú o alguna cosa </span><i><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">és
més vell que cagar aponat</span></b></i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">,
sens dubte volem dir que</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">ha
viscut molt o que és molt vell. Una altra expressió ben descriptiva
és </span><i><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">allà
on caga deixa la merda</span></b></i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">,
referida a</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">una
persona desordenada. I a</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">una
persona insistent quan</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">pregunta
</span><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">«a
on?»</span></b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
se li respon </span><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">«a
on caga Ramon!»</span></b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
per deixar-lo </span><i><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">amb
la merda a la boca</span></b></i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">.</span></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">D'altra
banda, u pot
<i><b>estar que no caga </b></i><b>amb
algú o alguna cosa</b>,
és a dir, content i emocionat. I si dues persones són inseparables
diem que <i><b>són cul i merda</b></i>.
Tanmateix, si <i><b>s'ajunten la caguera i les ganes de
cagar</b></i><i> </i>pot
suposar un perill perquè adverteix que s'han trobat dues persones
amb els mateixos defectes. I és que tots podem <i><b>cagar-la</b></i>;
això sí, si t'equivoques, expressa-ho com cal, dient <i><b>ja
l'hem cagat llaurador!</b></i>.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com a insult
tenim un bon repertori. Diem que una cosa o fins i tot algú <i>és
un cagalló</i> quan no té valor, quan <i><b>no val una
merda</b></i>.
Si amb això no hi ha prou, tenim la locució <i><b>ser
l'últim cagalló de la tira</b></i>,
referida al menys important de tots. Pots <i><b>cagar-te
en algú </b></i><b>o</b><b>
</b><i><b>en alguna cosa</b></i><b>
</b>per
a mostrar menyspreu a allò que no t'importa en absolut o,
directament, pots enviar-ho tot <i><b>a la merda</b></i>
(abandonar-ho,
oblidar-te'n). Si bé, quan ens referim a una persona, som més
clars: <i><b>Vés-te'n a cagar </b></i><b>(o</b><b>
</b><i><b>a la merda</b></i><b>)</b>.
Amb aquesta ordre el convidem a desaparéixer de la nostra vista. O
podem usar els sinònims <i><b>a cagar a l'hort</b></i><i>
</i>o
<i><b>a cagar a la via</b></i>.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Arribem, probablement, a les
expressions més conegudes i preferides per tots: <i><b>anar </b></i><b>[algú]
</b><i><b>com cagalló per séquia</b></i><i> </i>i
<i><b>portar </b></i><b>[algú]
</b><i><b>com cagalló per séquia</b></i>,
que denoten desgràcia i desorientació. De fet, en el sentit de
'ritme excessiu' les podríem considerar el precedent de l'actual
<i>estrés</i>.
I
encara n'hi ha més. Quan una situació és sorprenent
o inesperada diem que <i><b>és per a cagar-se i</b></i> —en el
pitjor dels casos— <i><b>no tocar-se</b></i>. Ara, quan la situació
esdevé impossible equival a <i><b>com si cagares cap a dins</b></i>.
Si volem assegurar-li, a algú incrèdul, que el que contem és cert,
se li diu amb sorna que <i><b>és de veres, com si menjares peres i
les cagares senceres</b></i>.
Si algú t'acusa de mentider i et diu <i><b>mentida!</b></i>,
la resposta burlesca no pot ser una altra que la de <i><b>agarra
un cagalló i estira!</b></i>,
típica dels xiquets. I parlant de xiquets, desconfieu dels infants
perquè <i><b>qui es gita amb xiquets, s'alça cagat</b></i><b>
(o </b><i><b>pixat</b></i><b>)</b>.</span></div>
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Certament hi ha moltes expressions i
maneres de dir escatològiques i, en general, prenen un significat
negatiu —deu ser per la nostra afició a malparlar i insultar? Tant
se val—. No obstant això, hi ha d'altres que van en sentit
positiu. És el cas de <i><b>et
vull més que a un bon cagar</b></i><i> </i>i
<i><b>ai! quin cul si no cagara</b></i>,
que es diuen com a lloança, i l'última també com a constatació
que ningú és perfecte. Tot aquest recull, limitat, demostra la
vitalitat que ha tingut l'escatologia en la llengua popular. No
deixem, doncs, que es perden aquestes expressions tan autèntiques.</span></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-84150430790949141602016-02-25T01:13:00.002-08:002016-02-27T00:37:12.107-08:00La hipocresia de la RAE<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Arran de la cançó escollida per
a representar Espanya al festival d'Eurovisió, íntegrament en
anglés, algunes personalitats i institucions espanyoles han
començat a alçar la veu contra la «utilización innecesaria»
d'aquesta <i>lengua </i><i>común</i>. Ni més ni menys que el
director de la <i>Real Academia Española</i><span style="font-style: normal;">,</span><i>
</i>Darío Villanueva, ha assegurat que es tracta d'un «complejo de
inferioridad con matices de papanatismo». I sentencia: «Es algo
absurdo».</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pot ser, no ho discutiré. El que
indigna com a valencianoparlant, gat escaldat pels continus atacs que
rep la nostra llengua, tan vàlida com qualsevol altra –recordem-ho–,
és l'actitud hipòcrita de la RAE i de tots els qui ara es tiren les
mans al cap per la cançó d'Eurovisió. És que no fou un complex
d'inferioritat l'abandó del valencià per part de la burgesia
valenciana? No és una subordinació haver-se de passar al castellà
<i>por educación</i><span style="font-style: normal;">?</span> No
denota una autoestima baixíssima amagar la llengua cada vegada que
ixes de casa? No és una causa de la dominació del castellà que els
grans diaris d'<i>ací</i> no escriguen en valencià ni el nom de la
capçalera? <span style="font-style: normal;">És que el </span><i>háblame
en cristiano</i><span style="font-style: normal;"> no és un atac
intolerant a la nostra dignitat? Encara hi deu haver qui ho justifique.</span> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'actitud d'aquest estat
plurilingüifòbic –si em permeteu la invenció– a l'hora de
gestionar la realitat sociolingüística sí que <span style="font-style: normal;">demostr</span><span style="font-style: normal;">a,</span><span style="font-style: normal;">
en canvi, un complex de superioritat </span>del castellà respecte
del català i la resta d'idiomes d'aquest mateix estat. Al
capdavall, algunes situacions s'arriben a entendre quan les vius i el
castellà, salvant absolutament les distàncies, comença a veure en
l'ús de l'anglés una hipotètica reducció dels seus àmbits d'ús.
Gràcies a aquest <i>conflicte lingüístic</i> hem vist al descobert les
vergonyes del nacionalisme lingüístic espanyol. «<span style="font-style: normal;">Libertad
de elección» els diria jo ara. «No intervención». </span><span style="font-style: normal;">I,
per a acabar-ho d'arredonir, </span><span style="font-style: normal;">signaria
i promouria</span><span style="font-style: normal;"> </span>un
<i>manifiesto por la l</i><i>engua común</i>.<span style="font-style: normal;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-style: normal;">La
hipocresia no acaba ací. El director es queixa </span><span style="font-style: normal;">també
</span><span style="font-style: normal;">que la RAE no té </span><span style="font-style: normal;">«un
brazo ejecutivo para incidir directamente en la conducta lingüística
de los hablantes», </span><span style="font-style: normal;">sinó que
són </span><span style="font-style: normal;">«el sistema educativo y
los medios de comunicación». </span><span style="font-style: normal;">Ho
sap molt bé. E</span><span style="font-style: normal;">l sistema
educatiu i els mitjans de comunicació són fonamentals per a la
salut d'una llengua. </span><span style="font-style: normal;">Sent-ne
conscient,</span><span style="font-style: normal;"> la RAE no s'ha
pronunciat </span><span style="font-style: normal;">mai </span><span style="font-style: normal;">contra
la supressió de línies educatives en valencià i, menys encara,
contra el tancament de RTVV. </span><span style="font-style: normal;">D</span><span style="font-style: normal;">eu
ser que està ocupada controlant que no s'use innecessàriament
l'anglés en el</span><span style="font-style: normal;">s</span><span style="font-style: normal;">
centenar</span><span style="font-style: normal;">s </span><span style="font-style: normal;">de
</span><span style="font-style: normal;">canals de ràdio i televisió
</span><span style="font-style: normal;">de què disposa el castellà.
Això és la hipocresia.</span></span>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-14036403414983849642014-12-18T07:00:00.000-08:002014-12-18T07:18:14.062-08:00Traduir l'essència<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cada llengua és una manera única
i irrepetible de veure i interpretar el món, una visió de la realitat que s’ha
format al llarg del temps gràcies als primers parlants d’una llengua i que
continuarà formant-se –i canviant– si no
l’abandonen i les futures generacions la parlen i l’ensenyen al seu torn. No
cal dir que la llengua és una part importantíssima de la cultura, que es
retroalimenten i que l’extinció d’un idioma és una pèrdua dolorosa i
irreparable per al món. Perquè la diversitat es fa menuda. Imaginem-nos com de
trist seria un món on totes les persones foren idèntiques. No hi hauria
cultures i llengües, en plural.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La paraula ens permet descriure i
comunicar la realitat, expressar-nos, i cada llengua té les paraules necessàries
per a fer-ho. Una societat càlida, oberta, extravertida tindrà, per exemple,
més fórmules diverses per a saludar (un simple <i>ei! </i>o fins i tot un insult: <i>fill
de puta, com va?</i>) que no una societat freda que per motius climatològics o
d’altres no fa tanta vida al carrer. Això no vol dir que no saludaran, veritat?
Aquesta societat, en canvi, tindrà més fórmules per a expressar unes altres
coses. Una cultura en què la pesca siga un tret definitori tindrà infinitat de
termes per a descriure el món marí. I així, totes les llengües són especials. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El caràcter de les cultures, si
és pot dir així, deixa l’empremta en la llengua. És la realitat que ens
envolta, el nostre entorn, la cultura, el que fa la llengua, la crea. Un
exemple ben clar: el plat més típic dels valencians, l’hem anomenat <b><i>paella</i></b>.
És una paraula intraduïble que hem creat nosaltres i existeix perquè existeix
el plat, perquè en el nostre territori hi ha garrofó, bajoqueta, conill,
pollastre, arròs... I què em dieu del <b><i>socarrat</i></b>? En efecte, la traducció
evidencia la diversitat de llengües i cultures. La traducció –diria jo– és l’art
de transportar l’essència d’una llengua a un altre llenguatge conservant tots
els matisos. Certament complicat. Com expressaríeu en castellà els significats
d’<b><i>escurar</i>,
<i>escudellar</i>, <i>encisar</i></b>...? De vegades, no hi ha l’equivalent en una sola
paraula. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però probablement el més
complicat de traduir són els refranys, les maneres de dir, les metàfores... En
sentit metafòric, algú pot ser <b>coent</b>,
és a dir, que està fora de lloc per estrafolari, ostentós, etc. Que difícil és
explicar-ho també! També es pot aplicar a una persona la paraula <b><i>moniato</i></b>,
com es coneix el president de la Generalitat, Alberto Fabra, d’ençà que va
tancar RTVV. Es refereix a algú inepte, ignorant, impassible... Quants insults populars
tenim els valencians, per cert! Però bé, això ja vindrà. Acabe amb una
expressió ben nostra: <b><i>arruixa, que plou!</i> </b>Com es podria
traduir?</span><o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-54730772710420856862014-11-13T16:00:00.000-08:002014-11-12T16:02:46.595-08:00Una norma trista i grisa<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El problema més greu que pateix
el valencià és, probablement, l’ocultació de la llengua, més encara potser que
la manca d’una política lingüística sòlida. I ho és, al meu parer, perquè esdevé
el resultat d’una realitat sociolingüística marcada pels prejudicis, pel poc
prestigi social, pel feble suport institucional i pels atacs que rep, a vegades
també des de les institucions. La qüestió és que l’índex de coneixement de l’idioma
–realment alt– no es reflecteix en els usos socials que en fan els parlants. Molts
valencianoparlants, en eixir al carrer, oculten que parlen valencià, la qual
cosa deixa en molt mal lloc el futur de la llengua pròpia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Lluny de ser un comportament natural, la norma d’adaptació al castellà s’ha treballat durant anys. Ningú canvia
de llengua si no hi ha factors (culturals, econòmics, polítics, socials...) que
forcen a fer-ho. Aquests factors, gens innocents, modifiquen les
representacions que es fan els individu sobre les llengües en contacte, això és
la concepció que tenen de les llengües que els envolten. I, al capdavall, les
representacions repercuteixen en l’actitud lingüística de la comunitat i
condiciona tant la tria lingüística (valencià o castellà) com les interferències
fonètiques, lèxiques, morfosintàctiques...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta norma d’ús lingüístic restrictiu
suposa que els individus no puguen desenvolupar-se en la llengua pròpia del
territori. Per a il·lustrar-ho, pensem en els valencians, pressionats a restringir
l’ús del valencià en el territori propi i a adoptar l’hàbit de canviar de
llengua. Així doncs, una part de la població (castellanoparlant) no sent la
necessitat de canviar d’idioma perquè sap que pot viure sense aprendre’l,
mentre que una altra part de la població (valencianoparlant) viu abocada a fer-ho.
Psicològicament, la norma d’adaptació subordina la llengua pròpia al castellà amb
el complex d’inferioritat que això comporta.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Consagrat el canvi, l’actitud es transmet
de pares a fills, inconscientment o conscient, com a model de comportament
lingüístic. I, com a conseqüència, es produeix un fenomen anormal: que la
societat abandona el seu idioma propi. Per això, cal trencar aquesta actitud
lingüística si volem viure plenament en valencià i cohesionar la societat. Cal,
en definitiva, una cosa tan simple com parlar el valencià amb normalitat, cada dia, al
nostre territori.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-42879740461777181012014-11-06T12:59:00.000-08:002014-11-06T12:59:01.445-08:00El conflicte entorn de la llengua<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan des del poder s’utilitza la
llengua en benefici dels propis interessos i s’atien dubtes i inseguretats
sobre la seua naturalesa o l’estructura gramatical hi ha la possibilitat que la
llengua com a símbol esdevinga un conflicte en si mateixa. Aquesta possibilitat
està assegurada en el cas que la llengua es trobe immersa en un procés de
substitució, com és el cas del valencià. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Posar en qüestió de manera
reiterada l’estructura gramatical impedeix en gran mesura el procés d’estandardització
en tant que fa dubtar els parlants a l’hora d’usar la varietat estàndard, oral
o escrita, que esdevé un requisit per a la normalització. Si es qüestiona la
naturalesa de la llengua –entenguem-ho àmpliament: origen, filiació, funció,
història, evolució, realitat sociolingüística...– els efectes són devastadors
per a la identitat lingüística dels parlants, fins al punt que els parlants
obliden o deixen de preguntar-se per què parlen com parlen i què significa o
suposa això per a una identitat cultural.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot això ho saben molt bé els
partidaris de les polítiques lingüístiques glotofàgiques, assimilistes, que
busquen l’enfrontament constant i el conflicte permanent, la qual cosa els
serveix per a ocultar que, mentrestant, la llengua A avança en detriment de la
llengua B. Els partidaris d’aquesta ideologia lingüística assimilista problematitzen
artificiosament la llengua, creen un conflicte entorn de la llengua, que no cal
que es desenvolupe <i>en </i>la llengua, en
valencià. Aquest ha estat l’objectiu principal de l’espanyolisme lingüístic,
conegut a casa nostra com blaverisme.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I en això continua treballant el Consell,
l’última ocurrència del qual ha estat plantejar la retirada de diners de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) perquè no subvencione entitats que promouen
el valencià si reconeixen la unitat de la llengua. Això pot significar, per
exemple, que no hi haja més cinema en valencià a les escoles gràcies a Escola
Valenciana o que la fundació Bromera no puga realitzar la campanya «Llegir en
valencià». O que les universitat públiques valencianes no puguen rebre
subvencions del mateix govern que les empara.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La llei </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">defensora </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">les senyes
d’identitat en què treballa el Govern valencià no nega la unitat de la llengua.
No ho pot fer. El problema és més greu encara. Saben que científicament A és A
però legislen perquè A siga B. Aproven lleis contra la ciència. Sé que la Terra
és redona però faig una llei per a reconéixer la gent que diu que és plana –entre
els quals no hi ha cap astrofísic, per cert– i, més encara, deixe de
col·laborar amb els científics. Aquest és el nivell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La Real Acadèmia de Cultura
Valenciana (RACV), aquesta entitat defensora de </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">lo valencià</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> el president de la qual no sap parlar-lo, pretén
convertir-se en l’aliat perfecte del partit en el govern. Però, digueu-me, què ha
fet la RACV per a normalitzar el valencià? Res més que posar pals a les rodes i
qüestionar la naturalesa i l’estructura gramatical. Haurem de suposar, doncs,
que el Partit Popular no valora les Senyes d’Identitat, en majúscula. Per això
no els deu importar gens buidar de contingut una institució estatutària com
l’AVL. És el mateix que van fer amb Radiotelevisió Valenciana. Fins que la van
tancar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-2187963016302708672014-10-22T14:32:00.000-07:002014-10-22T14:32:01.787-07:00El que no interessa al blaverisme (II)<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un
altre aspecte que no interessa al blaverisme és el qüestionament de l'<i>statu
quo</i>, l'ordre no gens innocent ni arbitrari de les coses. El blaverisme no
critica mai la substitució del valencià pel castellà. De fet, la presenta com
una substitució pel català, que amaga el conflicte real. En conseqüència, no es
planteja per què eliminen línies educatives en valencià o per què tanquen
l'única radiotelevisió que parla la nostra llengua o per què hi ha
discriminació per raons lingüístiques per part del cossos de seguretat de
l'Estat. En general, per què el valencià es troba en una situació
d'inferioritat –volguda– respecte del castellà. I no s'ho ha plantejat
perquè, en realitat, el seu objectiu no és la normalització i la dignificació
del valencià. Són còmplices de la minorització i la substitució.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per
això, entre les seues denúncies trobem documents com aquest, en què argüeixen
l'article quart de la Constitució espanyola del 1931 per a defensar una llengua
valenciana independent de la catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqnAEfNfB9bucadoL8khQKhcf8q0nq5_mt5rBf8-vz3wMqnLShHf8Y-P356p3YB3iSKkzFfQbP_o_WIuCKJGkpcSnc72zcQN1DUCD4tRcJ62TiyYmJ6eDjX8_Jp6p1mxuVBl4w7OBjVY/s1600/espanyolisme.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqnAEfNfB9bucadoL8khQKhcf8q0nq5_mt5rBf8-vz3wMqnLShHf8Y-P356p3YB3iSKkzFfQbP_o_WIuCKJGkpcSnc72zcQN1DUCD4tRcJ62TiyYmJ6eDjX8_Jp6p1mxuVBl4w7OBjVY/s1600/espanyolisme.png" height="400" width="341" /></a></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Obvien,
però, tot allò referit a </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">l’statu quo</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">.
Obvien que el castellà es declara </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">lengua
nacional</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> i esdevé l’única oficial, cosa que recorda a aquest estat nació que
patim encara actualment. Obvien que el deure, l’obligació, de saber l’idioma
només recau sobre el castellà i que es deixen de banda «las otras lenguas de
España». La resta de llengües, no ho qüestionen, han de ser voluntàries, també
en els territoris propis. Així mateix, obvien que a les escoles s’ensenyarà </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">en </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">castellà. Únicament.</span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara bé,
la Constitució del 31, així com la del 78, afirma que seran respectades –quin respecte
és aquest?– i que podran ser usades quan ho reconega la llei. També ho obvien. I,
per si de cas no havia quedat clar, rebla que «a ningú se li podrà exigir
el coneixement ni l’ús de cap llengua regional». Sembla que les coses han
canviant ben poc. Els comentaris, per a acabar-ho d’adobar, feliciten l’anàlisi del
blaverisme, però recorden aquella excusa del </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">antes castellano que catalán</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. Volen això, una llengua valenciana
amb les lletres ben grans, amagada en el museu del folklore; una llengua sense dignitat
ni futur.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-18595292664225219362014-10-16T08:59:00.002-07:002014-10-16T09:02:55.092-07:00El que no interessa al blaverisme (I)<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al País
Valencià, s'atia constantment el debat entorn de la llengua. No és un debat <i>en</i> la llengua sinó <i>sobre</i> la llengua i es provoca en
uns termes equivocats. El blaverisme, que no és més que una disfressa de l'espanyolisme lingüístic, en el seu moment d’esplendor va gaudir d’una
influència política que li va permetre predicar des de les trones d’algunes institucions
fins a establir un discurs tan predominant com fals: el valencià i el català no
són la mateixa llengua.</span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest dogma del
blaverisme i la discussió al voltant d’això aconseguia tancar qualsevol escletxa
per on apuntava la tímida recuperació del valencià. Es discutia sobre el nom i
la filiació lingüística, però on es parlava d’augmentar-ne l’ús, de la
presència social, del prestigi. Ni es prestava atenció a les alarmes dels experts sobre la deficient situació del valencià. El blaverisme s’ha quedat allà. Ací:</span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYRbNSijE_R-RxNw9rF1a-8rX2NsflG10NtTAZ1doY1gMOkyDzO5T08y19p0zwABxE2u30D6A85bCR8Nou-1eEgASiWfMgTiJsdAvpW37w9ObRUn3Mzd9nfEG77bSApry3mnaiYkDPH-Q/s1600/espanyolisme2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYRbNSijE_R-RxNw9rF1a-8rX2NsflG10NtTAZ1doY1gMOkyDzO5T08y19p0zwABxE2u30D6A85bCR8Nou-1eEgASiWfMgTiJsdAvpW37w9ObRUn3Mzd9nfEG77bSApry3mnaiYkDPH-Q/s1600/espanyolisme2.png" height="283" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot el
món sap que una llengua no mor perquè es diga d'una manera o d'una altra. Una
llengua mor si no s’utilitza, es diga com es diga. La qüestió de noms la deixem
a qui corresponga. Els parlants no ens podem entretindre amb això, perquè correm
el risc, més encara en una llengua minoritzada, d’oblidar el més important: l’ús.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre ens entestàvem
en si valencià i català són la mateixa llengua hem perdut parlants, presència
social, línies d'ensenyament en valencià i fins i tot la RTVV. Els canvis es fan evidents quan els observes des de la distància. A hores d’ara, no tenim cap tele ni ràdio que parle valencià i l'ensenyament en la llengua pròpia i la presència social estan greument amenaçats per uns governants que no han cregut ni han volgut mai l'equiparació real del valencià amb qualsevol altra llengua. I les pressions del castellà al valencià continuen. Continua la substitució.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-13883989962920740962014-10-09T02:49:00.000-07:002014-10-09T14:41:55.428-07:00Tres desitjos sociolingüístics per al pròxim Nou d'Octubre<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una radiotelevisió valenciana, en valencià, pública, plural i cohesionadora. Que done cobertura al sector cultural valencià (escriptors, músics, cantants, actors...) i que emeta la programació íntegrament en valencià: pel·lícules i sèries de producció pròpia, doblades, programes d’entreteniment, concursos, reportatges... I uns informatius lliures, al servei de la societat, que parlen del País Valencià en clau valenciana. Una radiotelevisió que no tinga por d'eixir al carrer i parlar amb els ciutadans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una educació valenciana, en valencià, pública, plurilingüe i suficientment forta per a contribuir de manera decidida al procés de normalització lingüística. Que garantisca, sense exempcions, el domini del valencià, del castellà i d’una tercera llengua. Que estenga i consolide la immersió lingüística, el programa més efectiu per a l’aprenentatge de llengües, i que aculla i integre els nouvinguts en la llengua que ens identifica com a valencians.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un govern valencià, en valencià, transparent, democràtic, amb sensibilitat lingüística i decidit a redreçar la situació de la llengua pròpia. Que implante polítiques lingüístiques de promoció i ús del valencià i que el convertisca en la seua llengua de treball i de comunicació. Un govern que defense el nostre poble en tots els sentits i que cohesione el País Valencià com a societat. Un govern al costat de la gent, de la gent que lluita, que pateix, dels més dèbils. Un govern que done la cara sempre, honestament, sense mentides ni manipulacions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja hem comprovat que el projecte de la Comunitat Valenciana ha resultat fallit. País Valencià, comença a caminar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-79996840808863935222014-10-02T08:19:00.000-07:002014-10-02T08:20:31.222-07:00El valencià del president i el requisit lingüístic<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La setmana passada, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, es va enfrontar a l’últim debat de política general abans de les eleccions autonòmiques i municipals de 2015. El seu discurs no va estar exempt de polèmica. Al marge de la discussió política, voldria centrar el tema en la llengua del cap del Consell. Concretament, quan el president de tots els valencians va parlar –més prompte va llegir– en valencià. Ací teniu l’escena.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/oV0d70IFQ28" width="459"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És evident que no en sap, de valencià. Ni tan sols llegir-lo. Un fet intolerable, en tractar-se del president de tots els valencians, que ben bé es podria considerar una agressió a les senyes d’identitat. Sí, perquè al capdavall s’amaga una actitud de menyspreu a la llengua pròpia dels valencians. Preguntem-nos per què el president, amb tots els assessors i els recursos de què disposa, no ha pogut aprendre la llengua pròpia del territori que representa. La resposta, ben plausible, és que no la considera un requisit per a exercir la funció pública i, per tant, no s’ha dignat a estudiar-la. Fabra no té la culpa que no li hagen ensenyat el valencià, però sí que és responsable de no aprendre-la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un president de la Generalitat hauria de saber expressar-se dignament en les llengües oficials. Altrament, en l’exercici de les seues funcions com a representant, els ciutadans perden el dret lingüístic a ser atesos en qualsevol de les dues llengües. En poques paraules, no triem nosaltres, els ciutadans, «tria» ell. I la seua tria resulta impossible si només sap un idioma. Per exemple, un funcionari que domina el valencià i el castellà pot atendre en la llengua en què se li adreça el ciutadà. Si desconeix el valencià, un ciutadà valencianoparlant veurà violat un dret reconegut en l’Estatut i en la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Per aquesta raó és tan important el requisit lingüístic, que, cal repetir-ho, hauria de ser obligatori per a qualsevol funcionari i càrrec públic. Es tractaria d’imposar el bilingüisme a tots, no únicament als valencianoparlants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’altre element que cal destacar és el prestigi o, millor dit, el desprestigi que el discurs del màxim representant del nostre poble dóna al valencià. Una autoritat que no el parla mai i que, quan el llig en algun discurs preparat, ho fa d’aquesta manera no pot atorgar al valencià cap valor positiu. La qüestió no té poca importància. El valencià hauria de ser present en tots els sectors de la societat. Més encara en la política, com a llengua de convivència, de cohesió social i de debat dels assumptes que ens afecten dia sí dia també. Així, recuperaríem, encara que fóra una miqueta, el prestigi de la llengua i reforçaríem les actituds favorables a l’ús social del valencià.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-86406211576014402602014-09-18T00:02:00.000-07:002014-09-17T22:37:06.313-07:00Enguany no és 'aquest any'<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En
les situacions de conflicte lingüístic, una llengua pressiona tant l'altra que
desplaça progressivament la morfologia i el lèxic genuí de la llengua dominada (B)
pel de la llengua dominant (A). Aquesta pressió afecta els parlants i, sovint
inconscientment, segueixen les pautes gramaticals de la llengua A. Fins i tot poden
arribar a mediatitzar la llengua B de manera que comencen a aparèixer calcs,
traduccions literals, que bandegen el lèxic i les expressions genuïnes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No
escapa a ningú que en la nostra realitat sociolingüística el castellà ha
esdevingut des de fa segles la llengua dominant, que s'afanya a ocupar tots els
àmbits d'ús del valencià i interfereix tant l'ús, proveint-lo de normes d'ús
restrictives que faciliten el canvi lingüístic, com també l'estructura,
assimilant-ne la fonètica, la semàntica, el lèxic i la morfosintaxi. Per això,
la lleialtat fa un paper important en desvetllar la consciència lingüística
siga en l'ús, mantenint la utilització del valencià, siga en l'estructura,
conservant-ne les formes genuïnes.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dos
exemples d’aquesta pressió, que assenyala el camí de la substitució, és a dir,
del canvi lingüístic progressiu del valencià pel castellà són </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">aquest any </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">el dia següent</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. La primera expressió és indiscutiblement un calc del
castellà </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">este año</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">, que ha anat
guanyat terreny a la paraula genuïna </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">enguany</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">,
referida precisament a l'any en què ens trobem quan la pronunciem. D'altra
banda, </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">al dia següent </i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">és també una traducció
literal del castellà no preferible quan fem referència al dia següent al qual
ens referim ja que tenim la paraula </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif;">endemà</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">. Si bé aquestes perífrasis no resulten
incorrectes des del punt de vista gramatical, no són preferibles perquè poden substituir altres
paraules genuïnes i amb més tradició en la nostra llengua.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-27232930960314771952014-09-04T14:12:00.000-07:002014-09-04T14:16:28.124-07:00Els carreters i la llengua<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheQ4z1mMX8r038667ZxhTWXCar9-uQuuQFBNlNn3Qt3914UrKRsk7JdT5caZO-u4EDkSGQeWRBsBdaR5Te-5kYXTP4PD8Pqlb0ojZFK0am_m3k_fbZ7phEafuDUAUnCBHPFSjXYJci-I8/s1600/carreter.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheQ4z1mMX8r038667ZxhTWXCar9-uQuuQFBNlNn3Qt3914UrKRsk7JdT5caZO-u4EDkSGQeWRBsBdaR5Te-5kYXTP4PD8Pqlb0ojZFK0am_m3k_fbZ7phEafuDUAUnCBHPFSjXYJci-I8/s1600/carreter.jpg" height="270" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què vol dir <i>fumar
més que un carreter</i><span style="font-size: small;">? Per què es diu que algú beu, sua, renega o
parla com un carreter? Què són, en definitiva, els carreters i què fan perquè
se’ls compare tant?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">D’ençà que s’inventà la roda i es
van aplicar els coneixements sobre la tracció animal hi ha hagut transport. Primer
de mercaderies i, des de finals del segle XVIII, de persones. No hem d’oblidar
que, quan encara no hi havia cotxes, la gent es desplaçava amb carros, tartanes
o diligències, depenent de la classe social a què pertanyien<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els carreters, doncs, eren els
qui desenvolupaven l’ofici de conduir els carros amb què transportaven persones
d’un lloc a un altre. D’alguna manera, feien la funció dels taxistes actuals,
amb el benentès que la gent d’aleshores comptava amb pocs recursos econòmics. A
falta de clients, la jornada es devia fer més llarga que un dia sense pa. De
fet, els carreters aparcaven el vehicle en una cantonada o davant d’alguna
taverna i es podien passar hores i hores esperant el servei d’algun client. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per tal de matar el temps,
encenien un cigarret darrere de l’altre o bé passaven l’estona bevent vi o
aiguardent a la taverna del poble. Per això, es diu que algú fuma o beu com un
carreter, és a dir, en grans quantitats i sense parar. De vegades, estant a la
taverna, es devien queixar de l’absència de clients i de la mediocritat del seu
treball. Probablement, se’ls coneixia per malparlar i renegar de manera
constant, dia rere dia. Així, renegar o parlar com un carreter significa
blasfemar o parlar grosserament. Es coneix que també devien suar molt perquè
treballaven a la intempèrie, més encara quan aconseguien bastants viatges.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els pobres
carreters no tenien una bona imatge. Totes les expressions que els esmenten són
negatives i signifiquen que l’acció en qüestió (fumar, beure, parlar, suar...) es
fa en un grau molt elevat o de manera exagerada. Siga com siga, aquestes expressions, que encara conservem hui en dia, són una bona mostra del que han aportat a la llengua oficis que, ara per ara, són cosa del passat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-77488110970265143082014-06-26T00:00:00.000-07:002014-06-26T07:42:58.395-07:00Què és la normalització lingüística?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic26sk4ZQfvPDCRaQP5BwOaOThuPbxKM3srpNIhUVumF3ShSa_BPCXVffo9eyjDTMU93ZykgeIAD8t7HWTWW0FPJ79AEvr0fKszGub_kel8kEHSakXXwn0mNZfottJqAJGeY2XnVZmsto/s1600/la+llengua+no+mor....jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic26sk4ZQfvPDCRaQP5BwOaOThuPbxKM3srpNIhUVumF3ShSa_BPCXVffo9eyjDTMU93ZykgeIAD8t7HWTWW0FPJ79AEvr0fKszGub_kel8kEHSakXXwn0mNZfottJqAJGeY2XnVZmsto/s1600/la+llengua+no+mor....jpg" height="89" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">La normalització lingüística és el ‘procés de
reorganització social consistent en l’extensió –a través de mitjans educatius,
polítics, culturals, etc.– de l’ús de la llengua minoritzada’. Subratllem-ho:
extensió de l’ús i llengua minoritzada. Perquè les llengües se salven de la
mort si la gent les usa, això vol dir, si les parla, les escriu i les llig. I
perquè la llengua minoritzada és, precisament, la que es troba en desavantatge
respecte de la llengua dominant, que ha ocupat el seu espai sovint mitjançant
un procés de colonialisme lingüístic i d’imposició.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">L’objectiu, doncs, és afavorir la llengua que ha
patit un procés de minorització, de pèrdua progressiva d’usos (qualitativa) i
de parlants (quantitativa) a favor de la llengua dominant. Com que el
coneixement de l’idioma no assegura la seua pervivència, cal incidir en els
usos. Per tant, el procés perseguirà quatre aspectes: l’augment de parlants,
l’increment dels usos, l’ocupació de tots els àmbits d’ús i l’elaboració de
normes d’ús lingüístic més favorables a la llengua dominada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Com s’assoleix, però, la normalitat? La tasca de
recuperació lingüística treballa dos factors: el lingüisticocultural, que
pretén adequar l’estructura lingüística a les noves realitats socials, i el
sociopolític, que blinda i incrementa els usos reals derivats d’aquestes
realitats. Així, en el primer cas, trobem fases com la codificació, la
normativització i l’estandardització, mitjançant les quals es creen les normes
gramaticals del model idiomàtic comú –l’estàndard– que cohesionen els parlants
en els registres formals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Quant al factor sociopolític, hi ha les mesures
de política i planificació lingüística, com ara el règim lingüístic, que pot
anar del no-reconeixement a l’oficialitat, passant per la cooficialitat. A
més a més, la legislació lingüística és l’últim esglaó en el procés de
recuperació d’una llengua. Es tracta de reconèixer i blindar legalment els
drets lingüístics dels parlants, però no només d’això sinó també de garantir
que s’acomplisquen. Això significa, posem per cas, que a més del <i>dret</i> de dirigir-se a l’administració en
valencià ho puguem fer i siga vàlid davant la llei.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Sembla lògic, doncs, que aquestes lleis
lingüístiques reforcen les actituds envers la llengua en la mesura que reconeixen
les funcions i atorguen validesa social i política a l’idioma en qüestió. Per
això, la normalització lingüística és un procés iniciat de manera conscient. És, en definitiva, una resposta al conflicte lingüístic, ja que suposa reconèixer la
situació anormal a què se sotmet la llengua dominada. Un procés així recuperarà
el prestigi de què gaudia la llengua en qüestió i cohesionarà la comunitat
lingüística escapçada. Això, és clar, si s’impulsa de manera decidida.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-77210588315949570082014-06-19T00:00:00.000-07:002014-06-19T00:00:04.775-07:00El valencià i la identitat<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOcc-jKohvduZ0C5FIRu8JlGiV9m0ZLQijMFtMqJ41SdVZJo20cdJGK6dyzgkRsuyzwwcAzCDa4BRThIorli9gvVJmc6SSJ82ypMNebUWX6ldh83VgrpD-RASLHKsXFAQKXNftXxPJKVo/s1600/images+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOcc-jKohvduZ0C5FIRu8JlGiV9m0ZLQijMFtMqJ41SdVZJo20cdJGK6dyzgkRsuyzwwcAzCDa4BRThIorli9gvVJmc6SSJ82ypMNebUWX6ldh83VgrpD-RASLHKsXFAQKXNftXxPJKVo/s1600/images+(1).jpg" /></a></div>
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Els catalans són <i>susceptibles </i>de parlar català. Els valencians, no. M’explique. Als
catalans se’ls pressuposa que parlen català. En la imatge mental que ens fem d’ells
–imagineu-los– apareix aquesta idea. Podríem dir que en els trets definitoris
de la identitat catalana figura el fet de parlar català. No tinc tan clar que
ocórrega el mateix en el cas dels valencians. Per això dic que no som <i>susceptibles </i>de parlar valencià, encara
que, en efecte, el parlem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Pensem que anem a Barcelona. Probablement no ens
plantejaríem si parlar-los català o castellà, ja que l’imaginari col·lectiu ens
diu que són <i>susceptibles</i> de parlar-lo
o, si més no, d’entendre’l. Sí, estic generalitzant. Però això mateix no ocorre
amb els valencians. Quan encetem una conversa amb algun valencià desconegut,
els valencianoparlants, que som els realment bilingües, fem una tria, de manera
conscient o inconscient, entre valencià o castellà. No és que els catalans –que
també són bilingües per defecte– no facen la tria, sinó que trien català de
manera majoritària, tendeixen a fer-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Cal assenyalar, arribats a aquest punt, que sense
bilingüisme no hi ha possibilitat d’elegir, és a dir, que els monolingües
castellans no poden triar; de manera que el canvi de codi es produeix (no)més
entre els catalanoparlants. Ara bé, per què en els bilingües catalans la tria
va en una direcció (català) i en els bilingües valencians pren el sentit
contrari (castellà)?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Al meu parer, la clau es troba en el context
sociolingüístic, que els és més favorable. Hi ha més coneixements i usos de la
llengua, i les actituds contribueixen a mantenir el català en situacions de
contacte entre llengües, la qual cosa fa que atorguen un major prestigi. Alhora,
aquest prestigi els fa sentir-se orgullosos de la llengua pròpia i usar-la
habitualment. En conseqüència, el prestigi i l’ús possibiliten que esdevinga un
tret definitori de la seua identitat. Per tant, tot aquest procés de normalització
lingüística els ha dut a incloure el català com un tret identitari.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Com és sabut, la situació sociolingüística
valenciana, pel que fa a aquest aspecte, és considerablement diferent. No
entraré ara a descriure el procés de normalització lingüística al País Valencià,
però, comparant-lo amb el català, es pot resumir en les paraules següent: menys
coneixements, menys usos, pitjors actituds envers el valencià i menys prestigi.
Així les coses, la llengua no ha aconseguit esdevenir un tret d’identitat fort
i cohesionador per als valencians. És complicat amb les polítiques
lingüístiques actuals, però es pot anar fent camí: coneixent-la, usant-la,
usant-la sempre i per tot arreu. Estimant-la.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-72053780570052367972014-06-12T17:00:00.000-07:002014-06-16T23:08:02.797-07:00Per què parlem valencià?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiId2FMSvj3H_uOAAb7Xaik5Ws74Js0T5OlW4R4h6fZzSWbRpRy9hXo2DJqhsQMpXDr9RArxU3Tp1qrGkkVFYDJ4PFsWAbhuog5llHOCQy38xT9gSHe2_7kvmN9fuayvITNL-3T5IYpYYw/s1600/en_valencia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiId2FMSvj3H_uOAAb7Xaik5Ws74Js0T5OlW4R4h6fZzSWbRpRy9hXo2DJqhsQMpXDr9RArxU3Tp1qrGkkVFYDJ4PFsWAbhuog5llHOCQy38xT9gSHe2_7kvmN9fuayvITNL-3T5IYpYYw/s1600/en_valencia.jpg" height="103" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">¿</span></i><i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">De dónde sois? Sois
estudiantes, ¿verdad? </span></i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Divendres passat
vaig assistir amb uns amics a un tast de vins de la denominació Utiel-Requena a
la ciutat de València. Hi havia molta gent, sobretot d’aquesta zona
castellanoparlant, però també alguns convidats parlaven valencià amb
naturalitat. No vam tindre cap problema a l’hora de parlar-lo amb els d’Utiel i
Requena perquè l’entenien perfectament. Uns parlàvem valencià i altres,
castellà. Converses bilingües i cap renúncia a la llengua per part de ningú. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Tanmateix,
aquest comportament inusual pel que fa a la llengua va encuriosir una persona
de València que ens va preguntar d’on érem. En dir-li que també érem de València
es va sorprendre i, aleshores, ens preguntà si estudiàvem. </span><i><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Es que como habláis valenciano... </span></i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ara érem nosaltres els qui teníem curiositat. Després
de respondre-li que sí que estudiàvem, ens va reconèixer que no tenia cap amistat
a València que parlara valencià. Certament, la llengua dels valencians gaudeix
de major vitalitat d’ús als pobles, però això no ens ha de dur a l’engany: a
València també es parla valencià. És, una vegada més, la <a href="http://societatlinguistica.blogspot.com.es/2014/01/no-amagueu-la-llengua.html">història
de la llengua amagada</a>. Parlar-la en tots els llocs ha de ser un fet normal
al nostre territori.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">D’altra
banda, la hipòtesi </span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">«p</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">arlem valencià
perquè som estudiants» té un punt positiu i un altre negatiu. Pensar que la
gent que estudia parla valencià és, sens dubte, positiu. En primer lloc, perquè
el coneixen, l’han estudiat i l’han aprés. D’ací la importància –també
simbòlica– de l’ensenyament en la llengua pròpia, de la immersió lingüística.
I, en segon lloc, perquè el fet d’estudiar en valencià atorga prestigi i
reforça les actituds favorables a la normalització en la mesura que evita
canvis de codi –del valencià al castellà– innecessaris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Si
l’educació obligatòria i la preuniversitària en llengua pròpia basteixen la
base d’uns coneixements sociolingüístics forts –com la consciència lingüística–,
és la universitat la que forma les persones de manera més crítica i, si
s’estudia la carrera en valencià, perfecciona aquests coneixements
sociolingüístics favorables a l’ús normal del valencià. El futur de la llengua
depèn dels joves i de les properes generacions en tant que el procés de
substitució o normalització lingüística és dinàmic i continu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ara
bé, la part negativa té a veure amb el fet d’associar l’ús d’una llengua a un
perfil concret, no general. En aquest cas, als joves que estudien, com si es
tractara d’un sociolecte. Resulta erroni i perjudicial. Perquè, d’una banda, és
fals i, de l’altra, si l’ús social del valencià se circumscriu només a un
col·lectiu o grup social el procés de normalització no pot avançar de cap
manera.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Per què,
doncs, parlem valencià? Aquesta qüestió té moltes respostes possibles i seria
interessant que els valencianoparlants hi reflexionarem. Meditadament,
pausadament, críticament. Potser trobaríem llum sobre què som els valencians.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-38608462143041876742014-05-29T19:00:00.000-07:002014-06-16T23:08:36.900-07:00Per què el valencià no és oficial a la UE?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY89fgZXrgKRLNY2K6Rt05nnI-_5zzEQ7ZxWya71OnoQR-Xw-cP8c8FrQA6Qld0_-FBPj-BVxfXPEm9RjOBjxkIlIFqMaXFJixzPlkLZd2viVBajVSfmi69tazWv5LI03U6XkunEEVXkw/s1600/2014.01.16_WEB_Exposici%C3%B3_catal%C3%A0_Girona.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY89fgZXrgKRLNY2K6Rt05nnI-_5zzEQ7ZxWya71OnoQR-Xw-cP8c8FrQA6Qld0_-FBPj-BVxfXPEm9RjOBjxkIlIFqMaXFJixzPlkLZd2viVBajVSfmi69tazWv5LI03U6XkunEEVXkw/s1600/2014.01.16_WEB_Exposici%C3%B3_catal%C3%A0_Girona.jpg" height="200" width="197" /></a></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: white;">Alemany, anglés, búlgar,
castellà, croat, danés, eslovac, eslové, estonià, finés, francés, holandés,
grec, hongarés, irlandés, italià, letó, lituà, maltés, polonés, portugués,
romanés, suec i txec.</span> Aquestes són les vint-i-quatre llengües oficials a
la Unió Europea. Per entendre per què el valencià no ho és cal preguntar-nos,
en primer lloc, què s’entén per llengua oficial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<b><span style="background: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què significa ser llengua oficial a Europa?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Reglament 1/1958 de la
Comunitat Econòmica Europea estableix quines són les llengües oficials a la Unió
Europea, la qual cosa suposa tindre presència en les comunicacions amb i en el
Parlament Europeu, el Tribunal de Justícia, la Comissió Europea i el Consell d’Europa,
entre d’altres. És a dir, que tant els ciutadans com els parlamentaris tenen el
dret d’usar-les-hi. Així mateix, els tractats, les normes comunitàries, els
documents interns, els tràmits, les sessions d’òrgans col·legiats, etc. es
publiquen en aquests idiomes oficials. La conseqüència que el valencià o català no siga considerat oficial és evident:
ni ens podem adreçar a Europa en valencià ni els parlamentaris tenen el dret d’usar-lo.
La Plataforma per la Llengua acaba de publicar <a href="https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/4325/cons_cat_no_ofic_UE_maig_2014.pdf">aquest
informe</a> en què n’assenyala les conseqüències. En definitiva, el valencià resulta
invisible per a les institucions europees.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<b><span style="background: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Què cal per ser llengua oficial a Europa?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: white;">Primerament, resulta
imprescindible la voluntat de fer oficial la llengua en qüestió. Són els estats
membres els que poden proposar l’oficialitat o no d’una llengua, que ha de ser
aprovada per unanimitat en el Consell. Des que l’Estat espanyol n’és membre, el
Reglament s’ha modificat en setze ocasions. Tanmateix, el govern espanyol mai
ha volgut proposar l’oficialitat del valencià. L’última vegada fou al juliol de
2013 per incloure el croat com a conseqüència de l’entrada d’aquest país a la
UE. Aprofitant aquell moment, quatre eurodiputats catalans –Maria </span>Badia (PSC), Oriol
Junqueras (ERC), Ramon Tremosa (CIU) i Raúl Romeva (ICV)<span style="background: white;">– van demanar a l’Estat espanyol que reclamara l’oficialitat del català,
però tant PP com PSOE van votar en contra al Congrés dels Diputats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És per això que cal
disposar, en segon lloc, de la força política suficient per demanar el
reconeixement d’una llengua a Europa. Com que són els estats els que poden fer
la proposta, el pes de forces polítiques, favorables o no a l’oficialitat,
determina la balança cap a un costat o cap a l’altre. En aquest sentit, les eleccions
europees al País Valencià han portat el primer autoproclamat nacionalista
valencià al Parlament Europeu, Jordi Sebastià (Compromís). A més, els valencians
compten també amb la <a href="http://www.europapress.es/valencia/noticia-25m-albiol-eupv-considera-valencia-descoltar-parlament-europeu-20140519162534.html">voluntat</a>
de Marina Albiol (EUPV) de defensar-ne l’oficialitat. En el cas de Catalunya,
ERC i CiU ja l’han defensada conjuntament en alguna ocasió i ara ho podran fer
amb més força. Tanmateix, si en les setze modificacions del reglament el govern
espanyol s’hi ha negat, tot fa pensar que no hi haurà ara la voluntat de
proposar el valencià llengua oficial a Europa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<b><span style="background: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El valencià en xifres<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="background: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb més de 10 milions de
parlants, el valencià o català ocupa la posició número setze a la Unió Europea,
no obstant això, no figura entre les vint-i-quatre llengües oficials. Per
exemple, l’irlandés, que és oficial, el parlen 77.000 ciutadans, vuitanta
vegades menys que el català. A més, segons l’Eurobaròmetre de 2012 el valencià se
situa en el seté lloc en nombre de parlants que la tenen com a llengua segona o
tercera llengua. Encara més, el català és el dinovè idioma més usat a Twitter
en tot el món. Aquestes xifres, que demostren la vitalitat de la nostra
llengua, no semblen ser suficients per a l’oficialitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: white;">Ara bé, la pressió
política d’alguns partits i, sobretot, la pressió social van comportar un cert reconeixement
per part del </span>Consell
de Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors de la UE, el 13 de juny de
2005, tot i que el seu ús no és obligatori. Un any abans, recordareu, es van
traduir a les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol la Constitució
europea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El
valencià a Europa, una llarga història<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En nombroses ocasions, la qüestió de fer el
català llengua oficial a Europa s’ha colat en els discursos polítics de les
campanyes electorals. Sense anar més lluny, en el recent míting del Partit
Popular a València per les eleccions europees, Alfonso Rus va defensar la –suposada– lluita constant que
el candidat Esteban González Pons ha encapçalat perquè a Europa es traduïra en
valencià. La diferència és notable. Una cosa és tindre el dret a usar-la en les
institucions i una altra que es traduïsquen, si no tots, alguns documents. Com
hem vist, el PP, igual que el PSOE, sempre ha votat en contra de l’oficialitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background: white;">Però també hi ha altres
partits que neguen aquest reconeixement. El cap de llista de Ciudadanos, Javier
Nart, <a href="http://www.europapress.cat/politica/noticia-25m-nart-cs-diu-oficialitzar-catala-europa-no-tindria-minim-sentit-practic-20140523111318.html">va
declarar recentment</a> que </span><span style="background: white;">«</span><span style="background: white;">no
tindria el mínim sentit pràctic», que no serviria. I afegia: </span>«Per
què no l'aranès? O el gallec, o el bable, o el romaní? Al final arribaríem a
l'orgasme absolut del valencià». Voluntat, poca, perquè no considera important
que els ciutadans es puguen adreçar als representats elegits democràticament en
la seua llengua pròpia. Seria fer <i>massa </i>Europa.
D’altra banda, la famosa #SenyoraUPyD, Teresa Giménez, va dir al debat de TV3
que «a Europa ja hi ha 24
llengües, és una fantasia creure que se'n puguin afegir més». És evident que si
no defensen la <span style="background: white;">plena oficialitat ací, on es parla, no la reivindicaran mai a
Europa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Llengües amb estat i llengües sense estat<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El que realment volen dir
aquests discursos és que el valencià no pot ser oficial a Europa perquè no té
un estat al darrere. Si Suïssa decideix formar part de la Unió Europea i proposar
el romanx com a llengua oficial no posarien cap impediment. Perquè és un estat.
Només Irlanda ha demanat l’oficialitat de la seua llengua pròpia a les
institucions europees. I Luxemburg, per exemple, té tres llengües oficials a
tot el territori: luxemburgués, francés i alemany. Qüestió de voluntats i de
sensibilitats, doncs. Ara bé, si són els estats els únics que poden proposar l’oficialitat
d’una llengua i, en el nostre cas, l’estat espanyol li l’ha negada sistemàticament
al valencià, ens hauríem de preguntar quina és l’Europa que volem: si l’Europa
dels estats o l’Europa dels pobles.</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-57955972137823613922014-05-22T04:56:00.001-07:002014-05-22T04:56:31.446-07:00La importància d’estudiar en català<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV4CnCWEOLHNhY8KZbA0nafaSsRvlBABg0o859NJ74ZoRPLBCNJvdmGk1cWsoR0Hwc7IGHc5m5CI6j7RIeLquuPlgTN6dAknpGWvSbxMx9rXVD-XIBKaxCxxVTzu6hDlPjLYXHb4bbZ7Q/s1600/graf.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV4CnCWEOLHNhY8KZbA0nafaSsRvlBABg0o859NJ74ZoRPLBCNJvdmGk1cWsoR0Hwc7IGHc5m5CI6j7RIeLquuPlgTN6dAknpGWvSbxMx9rXVD-XIBKaxCxxVTzu6hDlPjLYXHb4bbZ7Q/s1600/graf.png" height="271" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja he parlat en alguna ocasió de
l’escolarització en la llengua pròpia. Els experts consideren que ha de ser la
llengua vehicular de l’educació per intentar capgirar el procés de
substitució lingüística, una situació de conflicte en què la llengua A (el
castellà) domina la llengua B (el català) en la majoria d’àmbits d’ús. Per
això, la immersió lingüística consisteix a exposar-se de manera intensiva a la
segona llengua en posició de poder, la dominada, la pròpia. És així com s’aprén
de la millor forma possible. Ara bé, per què és important estudiar en català?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">D’entrada, les línies en valencià
o la immersió en català serveixen per aprendre l’idioma de manera efectiva. L’aprenentatge
d’una llengua és la condició necessària perquè es puga normalitzar. Si la gent
desconeix l’idioma és evident que no el pot parlar, encara que la valoració
simbòlica siga positiva. Tanmateix, la funció que realitza l’ensenyament va
molt més enllà. Es tracta de formar-nos, també lingüísticament, per al futur
laboral. En el cas de les universitats, si algú estudia, per exemple, medicina i
no ho fa en català, no podrà exercir la seua professió en aquesta llengua de manera
eficaç i acceptable des d’un punt de vista qualitatiu. Desconeixerà el nom de les
malalties, els instruments i els tecnicismes en català, de manera que la tasca
de normalització lingüística serà molt complicada en aquest àmbit. I qui diu
medicina, diu arquitectura, enginyeria, física, química, etc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El lèxic especialitzat en
castellà s’aprén per inèrcia, perquè està massivament present en la vida quotidiana
d’aquests àmbits, la majoria de professionals desenvolupen la seua tasca en
castellà. En canvi, no ocorre el mateix en català. Llevat d’algun professional
que haja desenvolupat una consciència i actituds lingüístiques molt favorables
al català i que haja estudiat els tecnicismes pel seu compte, la majoria usarà
les formes en castellà. I són, precisament, els usos allò que fa avançar les
llengües. Encara més, un aspecte tan important com la investigació difícilment
es podrà fer en català si la formació ha estat en castellà. La tasca
investigadora determina en gran mesura el progrés d’una societat, una societat
que inevitablement s’expressa a través de la llengua. Sense investigació en
català no hi ha producció en català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Potser diran que en una societat
globalitzada és l’anglés la llengua que mana, però no és així. La investigació
té més a veure amb el concepte de glocalització, és a dir, pensar en global i
actuar o aplicar en local. Vol dir aquesta gent que el castellà renunciarà per
complet a la investigació? Cap llengua amb estat al darrere ho farà. Per què ho
hauríem de fer nosaltres? Les dades parlen per si soles: a la Universitat Jaume
I de Castelló, que supera la mitjana de docència en valencià de les universitat
públiques valencianes, es van llegir entre 1992 i 2008 només el 5,45% de les
tesis doctorals en valencià, seguit del 10,9% en anglés i un aclaparador 83,43%
en castellà. I la possibilitat d’estudiar íntegrament en valencià se situa en
el millor dels casos (a la UV-EG) en un 3,8%. La mitjana és d’un esquifit 1,8%.
Per contra, a la UMH el 97,4% declara que rep totes les classes en castellà.
Així estan les coses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-65561100653245316512014-05-15T00:30:00.000-07:002014-05-15T04:14:23.442-07:00Apagada informativa: RTVV<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHJ2gAYWcKY-ex1l3pHODjTK6XCLWY7rMbZHYVqs15m_SJkdFw2EkckSxA04U1H0NbqUGDbYkiycJNi-5CB2u5BGpy1Dy41ppo7JwpTAt4d0AAPbkteb85oyETwelyOACML0xzngXXCGk/s1600/Lultima-imatge-Canal_ARAIMA20131130_0156_4.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHJ2gAYWcKY-ex1l3pHODjTK6XCLWY7rMbZHYVqs15m_SJkdFw2EkckSxA04U1H0NbqUGDbYkiycJNi-5CB2u5BGpy1Dy41ppo7JwpTAt4d0AAPbkteb85oyETwelyOACML0xzngXXCGk/s1600/Lultima-imatge-Canal_ARAIMA20131130_0156_4.jpg" height="171" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">29/11/2013 Imatge final d'RTVV. El periodista Genar Martí <br />
envoltat de policies en la sala de control central. </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La setmana passada parlava del
mite del bilingüisme, la defensa del qual amaga sovint les desigualtats
inicials entre la llengua A i B. Una desigualtat clamorosa és que a hores d’ara
ja fa mig any que els valencians no disposem de televisió en la llengua pròpia.
La Generalitat s’ha carregat l’ecosistema comunicatiu valencià. És el panorama desolador
que ens deixen, després de 21 anys –poca broma!– de governs populars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Voldria cridar l’atenció sobre la
magnitud de la desfeta. D’una banda, ens han usurpat el dret reconegut en l’Estatut
a disposar d’una televisió pública i en valencià. De l’altra, ens han condemnat
a l’ostracisme i al silenci més absoluts. En vista a les pròximes eleccions
europees ho constatarem. La societat valenciana no podrà informar-se en
directe, a través dels seus televisors, dels resultats electorals des d’un punt
de vista valencià. Llevat potser d’alguna televisió local, no hi haurà imatges.
Difícilment escoltarem les valoracions dels líders polítics valencians. No
posarem cara als «guanyadors» ni als «perdedors».
No tindrem un debat postelectoral en clau valenciana que puga arribar a totes
les llars.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A més, de cara a les eleccions valencianes
continuarà l’apagada informativa. Recorde el desplegament que feia Canal 9 les
nits electorals, amb connexions en directe a les seus dels partits polítics on
se sentien discursos de tota mena. Recorde, també, el «debat»
electoral en què els partits de l’oposició denunciaven la manipulació de la
cadena pública. Ara, els nostres televisors no parlaran en valencià de política.
I tan greu com això, les imatges d’un probable canvi polític al País Valencià seran
pràcticament inexistents, de manera que aquest moment històric no formarà part
de l’hemeroteca audiovisual valenciana. Una hemeroteca, per cert, irreemplaçable
que ens ha mostrat la història en la llengua d’Ausiàs March i en clau
valenciana, del País Valencià estant. Tornarem, doncs, als temps de la pantalla
en negre. Si no ho evitem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-74674671960465195542014-05-08T03:29:00.002-07:002014-07-15T05:49:17.917-07:00Conflicte i ideologies lingüístiques<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXFhgX4TDJpnrCwgidfq2LR9XHFucTY0W_lCwZZMKFywB35KgW_XjY_z-XBBFBcUwxHC9Ct2BO77l4-gtSObMOU9NFNjgQoTgmva5sTyOp2mnSaI16aijK1Yoyfd6EipIr7r3fPygZVc/s1600/303018_282382078471956_224862897557208_842618_731597326_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXFhgX4TDJpnrCwgidfq2LR9XHFucTY0W_lCwZZMKFywB35KgW_XjY_z-XBBFBcUwxHC9Ct2BO77l4-gtSObMOU9NFNjgQoTgmva5sTyOp2mnSaI16aijK1Yoyfd6EipIr7r3fPygZVc/s1600/303018_282382078471956_224862897557208_842618_731597326_n.jpg" height="185" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La situació de conflicte
lingüístic es produeix en un context de llengües en contacte que pugnen per
assolir la presència en els diversos àmbits d’ús. Aquest conflicte pot passar
com una situació de “normalitat” com a conseqüència de l’arrelament que ha
tingut el mite del bilingüisme en la mentalitat dels valencianoparlants. Deia
el sociolingüista Aracil que el bilingüisme es propugna, però no es practica, i
que funciona com la coartada perfecta d’un procés, el de substitució
lingüística, que avança inexpugnablement en una sola direcció. Es converteix, doncs, en el tòtem que oculta
la desigualtat entre la llengua dominant (el castellà) i la dominada (el
valencià). La desigualtat és que hi ha castellanoparlants que desconeixen per
complet el valencià, mentre que els valencianoparlants són, obligatòriament, <i>els</i> bilingües. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És evident que no són les
llengües que lluiten entre si, sinó els parlants, que amb les seues actituds i
usos lingüístics impulsen una llengua o una altra. I de vegades ocorre que el
conflicte es manifesta en discursos que sorprenen per la seua claredat i
concisió. La setmana passada vaig assistir astorat a una conversa que mostrava
de manera nítida la ideologia de l’espanyolisme lingüístic i, en conseqüència,
la del nacionalisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L’individu A (el de la llengua
dominant) manifestava alegrement que s’havia de parlar en espanyol –que no en
castellà– perquè som a Espanya i som espanyols. D’això es dedueix que els qui
no parlen castellà o, millor dit, els qui no el tenen com a llengua primera –el
matís és important– no són vertaders espanyols. Som, per tant, un defecte de la
identitat espanyola que ens duu a considerar-nos irremeiablement ciutadans de
segona? L’individu B (el de la llengua dominada) ho va fer notar i va invocar
papers que consagren –després de les llargues nits– l’oficialitat del valencià.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però l’individu A veu sempre el
paper en blanc, la qual cosa no li impedeix de reafirmar-se en la seua posició.
Per això, tot seguit va dir que, en realitat, és que «el valenciano no me gusta». Un comportament així, tan
amigable, va causar la sorpresa de l’individu B, davant de la qual li va
demanar el perquè. Simplement, per curiositat, vaja. Resulta que les <i>altres </i>llengües són «un problema para la
unidad de España» i, per
aquesta <i>raó</i>, «se tendría que hablar solo español». Deu funcionar així: parlar una
llengua diferent del castellà et converteix en un ciutadà de segona i, potser
per la frustració causada, et declares enemic de la pàtria i separatista. O tal
volta aquests comentaris van fent forat en la mentalitat i, algun dia, et preguntes si ja estàs fart d’escoltar lliçons magistrals com aquesta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Crec és estrany trobar-se
discursos pronunciats de manera tan explícita i lleugera. Tanmateix, és en
aquests casos que la imposició es manifesta en tota la seua virulència, com el
fet de demanar la mort d’una llengua que parlen milions de persones. La llengua
dominant pugna sempre per arraconar els usos lingüístics de la llengua
dominada, fins i tot els usos més informals a què havia estat apartada
inicialment. No hi ha bilingüisme possible. El que es pretén és el
monolingüisme castellà.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-12436363598667153062014-05-01T02:01:00.002-07:002014-05-02T03:06:38.808-07:00La mala educació (sociolingüística)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquesta setmana corria per
Twitter un comentari que l’assessor dels populars Luis Salom publicava ja fa
temps en què afirmava que escriure valencià en aquesta xarxa social era una falta
de respecte als seguidors de fora del territori valencià.</div>
<blockquote class="twitter-tweet" data-conversation="none" lang="ca">
.@SantiFerrand <a href="https://twitter.com/JorgeBellver">@jorgebellver</a> escribir en valenciano en una red como twitter es una falta d respeto a los seguidores de fuera de la Comunitat<br />
— Luis Salom Andrés © (@LuisSalom) <a href="https://twitter.com/LuisSalom/statuses/242319045679005697">September 2, 2012</a></blockquote>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Així doncs, caldria preguntar-nos per què és una falta de respecte. En primer lloc, hauríem de pressuposar que els seguidors de fora del territori valencià no entenen el valencià. Una hipòtesi tan taxativa i agosarada com errònia tenint en compte que hi ha 10 milions de catalanoparlants repartits en diversos territoris. Tanmateix, assumim la hipòtesi: només els valencians entendrien el valencià. Què ens duria a pensar, en aquest cas, que estem faltant al respecte a algú? De veres hi ha qui es podria molestar per llegir o sentir una llengua qualsevol? És racional enervar-se i considerar-se ultratjat per veure un comentari, posem per cas, en alemany?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
O és que hi ha llengües de primera, de segona, de tercera...? Fem la prova. Imaginem que l’afirmació de Salom es refereix al castellà, és a dir, que parlar castellà a Twitter és una falta de respecte als seguidors de fora d’Espanya. O més encara: als seguidors que no entenen el castellà. Un anglòfon, per exemple, tindria dret a queixa? I els xinesos, com a grup lingüístic més nombrós, podrien oposar-se a l’ús públic de llengües menys nombroses que la seua, com ara el castellà?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És això el famós plurilingüisme? Aprendre obligatòriament les llengües majoritàries en nom de la globalització i bandejar, si no expulsar de la vida pública, les llengües minoritàries? I aquestes llengües, són minoritàries en relació amb quins altres idiomes? A partir de quin nombre ens trobem davant d’una llengua majoritària o minoritària? És realment important aquesta distinció o es tracta d’instruments de comunicació? La comunicació entre dues persones és pitjor que entre deu?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Si considerem que està justificat el comentari de Luis Salom en un cas sí i en l’altre no, aleshores ens hauríem de plantejar quins prejudicis tenim i per què. No és cap falta de respecte usar un idioma qualsevol, fins i tot els que no gaudeixen d’oficialitat. No és cap delicte. Tampoc hi ha llengües més fàcils que altres, ni més importants, ni més útils. Tothom té dret a usar la llengua que vulga on vulga.</div>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-89822022716067800062014-04-10T04:14:00.001-07:002014-04-10T04:14:13.522-07:00El mot 'front' i la locució *'front a'<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">Des de l’inici
de la crisi, han augmentat les manifestacions i, en conseqüència, les lectures
d’escrits reivindicatius. Sovint, però, aquests escrits no tenen la cura lingüística
que haurien de tenir. Fins i tot en els sectors més conscienciats s’ha fet
notar la castellanització amb expressions impròpies del valencià. No em
referisc al <i>sí se puede</i>, que, per cert, en valencià hem de dir </span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">«</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">sí que es pot</span><span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">»</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">, sense oblidar la conjunció
<i>que</i>. Em referisc a la locució castellana *<i>front a, </i>que se sent ara sí ara
també.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCoqRyiQ__WIQHJ345ZyuaOiAN8Ts4R7fMBClouHFhlhH04f0g-3aQVV5QQf4UdkbGNETkJIyTsnjmX7jg-R6uZyHa7M1fE4FktUOKgiMfrGxmP9CYHT0PH6JE_euH9K_A04ByGAn5R0k/s1600/jpg_cartel_cacerolada_valencia_nuevo2_2__reduit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCoqRyiQ__WIQHJ345ZyuaOiAN8Ts4R7fMBClouHFhlhH04f0g-3aQVV5QQf4UdkbGNETkJIyTsnjmX7jg-R6uZyHa7M1fE4FktUOKgiMfrGxmP9CYHT0PH6JE_euH9K_A04ByGAn5R0k/s1600/jpg_cartel_cacerolada_valencia_nuevo2_2__reduit.jpg" height="47" width="400" /></a></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt;">Un manifest sol
començar explicant les causes per les quals es produeix la reivindicació.
Normalment, és per oposició a un fet o a una decisió política. En aquest
sentit, se sent manta vegades això de *</span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt;">front a les polítiques econòmiques...
</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt;">per a expressar rebuig i confrontació. En primer lloc, cal recordar que </span><i style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt;">front
</i><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt;">és una paraula masculina en qualsevol de les accepcions, per contra al que
succeeix en castellà, que segons el significat és masculina o femenina. Per
posar uns exemples comparats amb el castellà:</span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr>
<td style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div align="center" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">VALENCIÀ<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div align="center" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">CASTELLÀ<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">M’he fet un bony al front<o:p></o:p></span></i></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES;">Me he hecho un chichón
en la frente<o:p></o:p></span></i></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Demà arribarà un front càlid<o:p></o:p></span></i></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES;">Mañana llegará un
frente cálido<o:p></o:p></span></i></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">La lluita és més complicada en el front de batalla<o:p></o:p></span></i></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 216.1pt;" valign="top" width="288">
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">La lucha es más complicada en el frente de batalla<o:p></o:p></span></i></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">En segon lloc,
cal explicar que l’estructura *<i>front a</i> no existeix en valencià. Hem d’usar
<i>enfront de</i>, que té tres significats possibles: ‘davant’, ‘per davant de’
i ‘oposant-se a’. Així doncs, direm, posem per cas, que «el banc està enfront
de Correus», que «la cercavila s’aturà enfront de la comitiva» o que “enfront
de les polítiques econòmiques, no ens resignem». En els tres casos, podem
substituir <i>enfront </i>per <i>davant</i>, si bé en l’últim exemple el sentit
és més metafòric.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">Hi ha tres
locucions més que paga la pena comentar. Quan algú ve de cara també podem dir que
ve «de front». Si ens situem un davant de l’altre, cara a cara, ens trobem «front
a front». I, finalment, en el cas que hàgem de fer cara a algú o a alguna cosa,
de resistir sense acovardir-se, és a dir, afrontar una situació, aleshores
podem parlar de </span><span style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">«</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">fer front a</span><span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">»</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
</div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-style: italic;">Per tant, deixem
d’usar el castellanisme *<i>front a</i> i apostem per la locució <i>enfront de</i>.
Ara bé, deixem també d’abusar d’aquesta locució i utilitzem plenament tots els
recursos que ens ofereix la llengua, com ara els equivalents <i>davant de </i>o
<i>en contra de</i>,<i> </i>per evitar, justament, la repetició, sempre pesant
i excessiva.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-14303362205889281092014-04-03T00:16:00.002-07:002014-04-03T10:41:37.461-07:00Menfotisme<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Diuen que els valencians
practiquem el menfotisme en el tema nacional, identitari, i en relació amb la
cultura i la llengua pròpies. Que tant ens fa una cosa o l’altra. I, de fet, se
n’ha escrit molt, almenys des de Fuster... El menfotisme és una ‘actitud d’indiferència
respecte a alguna cosa que hauria d’interessar o de preocupar’. Un menfot,
doncs, es manté al marge en temes importants. La primera vegada que recorde
haver sentit la paraula, em cridà l’atenció. Em va semblar un mot popular. I realment
ho és, perquè ha sigut el resultat d’un procés que els parlants han fet de
manera natural i progressiva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">L’expressió original <i>me’n fot</i> es devia utilitzar per a dir ‘m’és
igual’. De fet, l’entrada de <i>fotre</i> al
diccionari recull l’accepció ‘riure’s, burlar-se’. En aquest sentit, una
persona que es burla de temes importants demostra, tàcitament, que no li
importen gens ni miqueta. A força d’usar-se, doncs, es va gramaticalitzar en<i> menfot</i>, que es va convertir en l’adjectiu
qualificatiu per a identificar aquestes persones. Una altra raó que en
justifica l’origen popular és l’existència de les variants <i>semenfot</i>, <i>mesenfot</i>, <i>mesinfot </i>i <i>meninfot</i>. Cal tindre present que els mots cultes no solen produir
variants, ja que el seu ús és menys habitual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Així, paral·lelament a <i>me’n fot</i> (d’alguna cosa) devia existir
també l’expressió <i>se m’en fot </i>(alguna
cosa, això). Com se sap, en el parlar col·loquial se sol alterar l’ordre dels
pronoms, de manera que el reflexiu <i>se</i>,
que ha d’ocupar la primera posició en la combinació de pronoms, s’intercanvia amb
el de primera persona en funció de complement indirecte <i>me</i>: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">se
me’n fot > me se’n fot</span></i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> > <i>mesenfot</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Pel que fa a l’evolució de
<i>mesinfot</i>, s’explica pel tancament </span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">–dissimilació– </span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">de
la vocal <i>e </i>en <i>i</i>: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">me
se’n fot > me si’n fot > mesinfot</span></i><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Ara bé, la variant <i>meninfot</i> s’ha d’explicar d’una manera
diferent. En primer lloc, es degué produir una reduplicació del pronom <i>en</i> –me ne’n fot</span><span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">– i, en segon lloc, el tancament de la
vocal <i>e </i>en <i>i</i>, igual que hem vist adés.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Ací probablement acaba l’evolució
popular. I ací s’enceta potser un altre tipus d’evolució que es podria anomenar
culta. Algú degué afegir el sufix culte <i>-isme</i> ‘corrent, doctrina’ per a
referir-se a l’actitud col·lectiva d’indiferència. Afegint aquest sufix
aconseguia canviar la categoria gramatical, de l’adjectiu <i>menfot</i> al substantiu <i>menfotisme</i>.
Al meu parer, les variants que hem vist i el procés que han seguit –bàsicament la
gramaticalització</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">– </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">proven que es tracta d’una
paraula de creació popular. Més encara si es produeixen fenòmens fonètics com
la dissimilació.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-6941023001428263232014-03-27T03:40:00.001-07:002014-03-27T03:44:27.135-07:00El valencià de la Valldigna<div class="MsoNoSpacing">
<b><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt;"></span></b></div>
<div class="MsoNoSpacing">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyLMzl3Qo2jLsw7Eej-1Xxt8ngJiA4BcZ1CKvW11GPeix3X2IlSFy0aZ_Yzhb7wIj2PqHtivSlYuNbBeyxYkmzMoeQNwT2MfXtT8tAKExWKKj_v3yWYYKIb7zLL98qYJYfXJ03oLizJco/s1600/978-84-370-9095-5_3070.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyLMzl3Qo2jLsw7Eej-1Xxt8ngJiA4BcZ1CKvW11GPeix3X2IlSFy0aZ_Yzhb7wIj2PqHtivSlYuNbBeyxYkmzMoeQNwT2MfXtT8tAKExWKKj_v3yWYYKIb7zLL98qYJYfXJ03oLizJco/s1600/978-84-370-9095-5_3070.jpg" height="200" width="131" /></a></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<b><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">FITXA
BIBLIOGRÀFICA</span></b></b></div>
</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Títol:
<i>El valencià de la Valldigna<o:p></o:p></i></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Autor:
Joan Giner Monfort<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Edició:
Universitat de València i Mancomunitat de la Valldigna<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Any:
2013<o:p></o:p></span></div>
</div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">L’estudi </span><i style="line-height: 115%;">El valencià de la Valldigna </i><span style="line-height: 115%;">descriu i
compara el parlar de Tavernes, Simat, Benifairó, Barx i el Pla de Corrals en relació
amb el valencià meridional. Joan Giner Monfort (1981) fa una investigació
qualitativa seguint la tècnica de l’entrevista i recolzant-se, en alguns casos,
amb documents d’escriptors locals. Aquest treball de camp posa l’èmfasi en el
model de llengua tradicional perquè, segons Giner, les tendències
globalitzadores han interromput en un cert grau la transmissió lingüística a
favor d’un model estàndard.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">L’autor aprofundeix les
primeres anàlisis fetes per Mossén Antoni Maria Alcover i ampliades per altres,
fins aconseguir un estudi exhaustiu a l’entorn de la fonètica, la morfosintaxi
i el lèxic. En primer lloc, exposa les alteracions de les vocals tòniques, la
feblesa del vocalisme àton —n’apunta una hipòtesi de l’origen— i dibuixa
l’inventari dels fonemes consonàntics. En segon lloc, repassa tots els elements
de la morfosintaxi (flexió nominal i verbal, preposicions, conjuncions...),
entre els quals crida l’atenció l’inventari d’interjeccions, com ara </span><i style="line-height: 115%;">aguarda</i><span style="line-height: 115%;">, </span><i style="line-height: 115%;">bibop</i><span style="line-height: 115%;"> i </span><i style="line-height: 115%;">eu</i><span style="line-height: 115%;">. I, en tercer
lloc, ofereix un llistat completíssim del lèxic tradicional, per temàtiques i
amb exemples extrets de les entrevistes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">Encara més, els
paratextos (introducció, mostra d’etnotextos, apèndix cartogràfic i glossari
lèxic) augmenten el caràcter divulgatiu del llibre i en faciliten l’accés al
públic general, poc acostumat als estudis filològics, alhora que complementen
la lectura especialitzada. Per tot això, </span><i style="line-height: 115%;">El
valencià de la Valldigna</i><span style="line-height: 115%;"> és un d’aquells llibres atractius, tant per la
forma com pel contingut, de lectura fàcil, diagonal i polivalent.</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.com0