dijous, 3 de març de 2016

L'escatologia en la llengua

No hi ha dubte que l'escatologia, molt arrelada en la cultura popular, ha contribuït a enriquir la llengua amb moltíssimes expressions i significats diversos. Actualment, amb els protocols i el llenguatge políticament correcte, sembla que s'estan perdent; però resulta inevitable somriure quan les sentim. Fem-ne un repàs breu.
Per a expressar que algú té por diem que s'ha cagat damunt (o en els pantalons), que està cagat o que té el cagalló al cul. U pot estar cagat de por sí, però també de fred. Si, en canvi, no té por sinó que és un covard, ja no està cagat, és un cagat. Així mateix, qui dubta molt i es mostra indecís és un cagadubtes. I d'una persona irascible, que s'enfada de seguida o que renega molt, diem que té el geni cagat.
L'avarícia també es pot expressar escatològicament dient que algú no dóna ni la merda que caga, que no menja per no cagar o que cagant cagant morirà. Quan algú o alguna cosa és més vell que cagar aponat, sens dubte volem dir que ha viscut molt o que és molt vell. Una altra expressió ben descriptiva és allà on caga deixa la merda, referida a una persona desordenada. I a una persona insistent quan pregunta «a on?» se li respon «a on caga Ramon!» per deixar-lo amb la merda a la boca.
D'altra banda, u pot estar que no caga amb algú o alguna cosa, és a dir, content i emocionat. I si dues persones són inseparables diem que són cul i merda. Tanmateix, si s'ajunten la caguera i les ganes de cagar pot suposar un perill perquè adverteix que s'han trobat dues persones amb els mateixos defectes. I és que tots podem cagar-la; això sí, si t'equivoques, expressa-ho com cal, dient ja l'hem cagat llaurador!.
Com a insult tenim un bon repertori. Diem que una cosa o fins i tot algú és un cagalló quan no té valor, quan no val una merda. Si amb això no hi ha prou, tenim la locució ser l'últim cagalló de la tira, referida al menys important de tots. Pots cagar-te en algú o en alguna cosa per a mostrar menyspreu a allò que no t'importa en absolut o, directament, pots enviar-ho tot a la merda (abandonar-ho, oblidar-te'n). Si bé, quan ens referim a una persona, som més clars: Vés-te'n a cagar (o a la merda). Amb aquesta ordre el convidem a desaparéixer de la nostra vista. O podem usar els sinònims a cagar a l'hort o a cagar a la via.
Arribem, probablement, a les expressions més conegudes i preferides per tots: anar [algú] com cagalló per séquia i portar [algú] com cagalló per séquia, que denoten desgràcia i desorientació. De fet, en el sentit de 'ritme excessiu' les podríem considerar el precedent de l'actual estrés. I encara n'hi ha més. Quan una situació és sorprenent o inesperada diem que és per a cagar-se i —en el pitjor dels casos— no tocar-se. Ara, quan la situació esdevé impossible equival a com si cagares cap a dins. Si volem assegurar-li, a algú incrèdul, que el que contem és cert, se li diu amb sorna que és de veres, com si menjares peres i les cagares senceres. Si algú t'acusa de mentider i et diu mentida!, la resposta burlesca no pot ser una altra que la de agarra un cagalló i estira!, típica dels xiquets. I parlant de xiquets, desconfieu dels infants perquè qui es gita amb xiquets, s'alça cagat (o pixat).

Certament hi ha moltes expressions i maneres de dir escatològiques i, en general, prenen un significat negatiu —deu ser per la nostra afició a malparlar i insultar? Tant se val—. No obstant això, hi ha d'altres que van en sentit positiu. És el cas de et vull més que a un bon cagar i ai! quin cul si no cagara, que es diuen com a lloança, i l'última també com a constatació que ningú és perfecte. Tot aquest recull, limitat, demostra la vitalitat que ha tingut l'escatologia en la llengua popular. No deixem, doncs, que es perden aquestes expressions tan autèntiques.

Cap comentari:

Publica un comentari