dijous, 10 de març de 2016

Sobre sexisme (lingüístic)

Que la igualtat entre dones i homes és encara una lluita pendent de guanyar, llarga i sagnant ho demostra, per posar només un exemple, el fet que les dones cobren menys per fer la mateixa faena. I, en aquesta batalla per la igualtat de sexes, la llengua no està al marge. Una part del feminisme cada vegada més ampli ha posat en el punt de mira les entranyes de la llengua, l'estructura lingüística.

El sexisme depén del significat que hi volem donar. Dit d'una altra manera, la paraula és el mitjà pel qual es transmet el sexisme social, però no és sexista en si mateixa. Dir «els homes i les femelles» és un sexisme flagrant, dir en una aula amb xics i xiques «no parleu tots alhora» no ho és. I no ho és perquè el gènere gramatical i el sexe no s'han de confondre mai.

Ara bé, malgrat això, s'ha estés el fenomen del desdoblament: el tots i totes. Ho entenc com les ànsies de visibilitzar el sexe femení. Però l'obsessió per desdoblar trenca la comunicació, la fa pesada. Resulta impossible de mantindre el desdoblament en tot un text i entendre'l –només cal fer-ne la prova. I, el més important de tot, és innecessari perquè el gènere gramatical mal anomenat masculí és el gènere no marcat, el que inclou els subjectes dels dos sexes en condicions d'igualtat.

Després, hem passat al totes com a gèneric. És el que es coneix com a discurs cupaire, el de l'esquerra anticapitalista. En un discurs així, al final no se sap si realment es refereixen a totes les persones o només a les dones. Falla la comunicació. I, al final, hem tingut l'ocurrència del Servei de Premsa de l'Ajuntament de Barcelona, que ha fet un donanatge en comptes del pertinent homenatge. Això, en la meua opinió, banalitza, i molt, la lluita feminista.

Tanmateix, per a ser honestos, no podem negar que la supremacia de l'home ha introduït el masclisme en la llengua. I, en efecte, els refranys i les frases fetes en són un indicador. N'hi ha que en destaquen la dependència econòmica respecte de l'home: «la dona és de qui li dóna». D'altres ataquen la seua intel·ligència: «cent dones no fan el trellat d'un burro». Fins i tot n'hi ha que defensen la violència física: «a la dona i a la mula, vara dura». Això sí que és sexisme! Un sexisme social que es desprén del contingut, no de l'estructura lingüística.


Podem bandejar aquestes expressions detestables, com de fet ha ocorregut. Però, al meu parer, canviar la llengua no serveix per a canviar la societat. Ja podem fer totes les paraules en gènere femení que no resoldrem el problema. S'ha de canviar la societat per a canviar la llengua i, per a mostra, un botó: no per dir metgessa o jutgessa les dones van començar a exercir la medicina o la justícia, sinó al revés, és a partir que les dones exerciren aquests treballs que la llengua va buscar nous mecanismes per a designar les dones en aquests àmbits laborals. Creem realitats; la llengua ja s'encarregarà de posar-ne el nom.

Cap comentari:

Publica un comentari