Dijous passat parlava dels
sinònims xafarder, tafaner i dotor. Preparant l’article vaig començar a trobar mots més o menys
relacionats amb aquests tres: sorier,
manifasser, cutxamander, farol i romancer, entre d’altres.
Un sorier és, segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB),
aquell «que sorieja; que cerca
o transmet sòries», és a dir, coses
extravagants i poc fonamentades. Se sent al Maestrat, Morella i Tortosa. En
castellà en diuen chismoso o chafardero, d’aquell que diu cuentos. L’etimologia de sòria és incerta, diu el DCVB, i apunta
un possible «creuament de solfa i història, que són dos mots que
familiarment tenen el mateix significat que sòria».
Només apareix en aquest diccionari descriptiu i no en els normatius, com ara el
de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el de l’Enciclopèdia Catalana (GDLC).
Un manifasser és una persona a qui li
agrada manifassejar, això és,
‘manejar arbitràriament afers que afecten una col·lectivitat o
a altri’. Es tracta d’una paraula d’ús més general i, a més del DCVB, apareix també
en el DIEC i el GDLC. Segons aquest últim, la documenta en el segle xvii i assenyala com a etimologia el
llatí *manificium ‘utensili,
manufactura’, relacionat amb manificus
‘fet a mà’, derivats «de manus ‘mà’ i facere ‘fer’, infinitiu que ha influït
en la terminació –fasser». El DCVB, per
la seua banda, apunta que «sembla venir
d’un compost llatí *manifaciariu,
‘que fa coses amb les mans’». A més, el Gran diccionari de la llengua catalana associa
la manifasseria amb l’enveja. En
castellà, en diuen mangonear.
D’altra banda, la paraula cutxamander té el sentit de ‘dotor’
o ‘manifasser’ depenent de la zona d’ús. Es pot sentir al nord del País
Valencià i al sud de Catalunya, i presenta altres variants a la zona
catalanoparlant de l’Aragó i al sud valencià. L’origen és discutit. Uns diuen
que prové de l’aragonés cuchapandero o
cuchimandero o del castellà cuchipanda. El GDLC indica que deriva «probablement del compost occità cocha-mandadier ‘el qui dóna pressa als missatger de fer una cosa’».
El DIEC no recull aquest mot. En castellà, en diuen entrometido.
El mot farol,
segons el DCVB, deriva «de
far, o més aviat pres del castellà farol». És la tercera accepció la que és
correspon amb aquell significat original de dotor
de què parlàvem dijous passat: ‘ostentació vana, exhibició vanitosa’. Ara
bé, almenys els valencians —que
jo sàpiga— li
hem atorgat un altre sentit: un farol o farolero és aquell que dotoreja, que
vol saber coses que no li importen. La forma faroler, però, no apareix en el diccionari normatiu. És faroner la paraula recollida en el DIEC
amb el significat de ‘fer-se
veure, donar-se importància’.
Finalment, arribem a una
paraula que de segur heu utilitzat més a sovint. Un romancer és, segons el DCVB, aquell «que usa romanços, converses llargues i que no interessen; que té i
exposa idees estranyes, importunes» o també «que cançoneja, que obra amb
excessiva lentitud». En efecte, un romanço
és una història utilitzada com a excusa i que, de vegades, esdevé una impertinència.
En aquest cas, apareixen en els tres diccionaris que hem esmentat adés.
D’alguna manera, un romanço és una sòria i està relacionat amb els mots que hem
vist abans, ja que un romancer pot pretendre dotorejar i manifassejar.
"se sent" i no "s'escolta" en aqueix cas
ResponEliminaCert. Ho canvie ara mateix!
ResponElimina