La rifa o sorteig ha estat
un joc habitual des de l’edat mitjana tot i les contínues prohibicions per part
de les autoritats; de
vegades explícites en forma de llei. El mecanisme ja el sabeu: ‘es ven un cert nombre de
bitllets numerats i, traient a la sort un o més nombres, es premia amb una
quantitat o un objecte el bitllet o bitllets que porten els nombres designats
per la sort’. Ara bé, pot ocórrer que el número premiat no s’haja venut o que la
persona premiada siga una amistat de la mà “innocent”. Aleshores, apareix la
sospita que s’ha comés el famós i innecessari tongo castellà. Sembla inútil recórrer a una paraula d’un altre
idioma per a expressar un fet que coneixem i anomenem en la nostra llengua. I
és que en valencià alterar les regles de joc és, simplement, fer trampa. Fins i
tot es diu com a sinònim de mentida: «Dic
sempre la veritat, mai dic trampes». O, d'una altra manera, «fer galimes», de l'àrab gànima 'robatori'.
Si, en canvi, va tot com
esperem, hi haurà un o més guanyadors, que per més graciosos que siguen
continuen sent guanyadors o premiats, mai no agraciats, que en valencià vol dir això precisament: que té gràcia.
Quan la sort es reparteix en podem resultar premiats una “gran” part dels
participants i, com a recompensa, ens poden tornar o reemborsar la quantitat
jugada. Però si la quantitat no és molt elevada potser no paga la pena
cobrar-la. El que solem fer, llavors, és tornar a jugar un altre número. En
aquest sentit, se sent cada vegada més el verb castellà. Tanmateix, els bitllets o números de loteria s'han de canviar o
bescanviar, mai no es poden canjear
en valencià.
En efecte, de canvis, n’hi
ha hagut sempre. Ara els fem generalment amb diners, però quan no donàvem tanta
importància a les monedes intercanviàvem un objecte o quantitat d’alguna cosa per
un altra. És el que es coneix com a pagar
en espècie. Especialment, hi havia la barata, també anomenada troc, un sistema que va
funcionar durant molt de temps mitjançant el qual cada participant cedia la
propietat d’un bé o d’un conjunt de béns i en rebia un altre a canvi. Era, per
exemple, el sistema que regulava l’economia de l’Egipte dels faraons. Com és
sabut, l’intercanvi basat en la moneda va desplaçar aquest sistema, però no ha
desaparegut del tot. D’alguna manera, tots hem practicat el troc en alguna
ocasió i potser amb més assiduïtat en els últims temps. Serà qüestió de la
crisi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada