La confusió de 'quan' i 'quant'

De vegades solem confondre els mots quan i quant a l’hora d’escriure’ls. I els confonem perquè en la llengua parlada sovint no es distingeixen fonèticament, és a dir, són paraules homòfones en segons quins casos. La homofonia és, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el fenomen pel qual es produeix una «identitat fònica entre dos o més mots que tenen significats diferents». En relació amb aquests mots, convé recordar que uns dialectes mantenen la pronúncia clara del grup consonàntic final –nt i uns altres el redueixen a –n, com ara en la paraula important.

Si fem una visió panoràmica dels dialectes, trobem que el mantenen, dins del català insular, el menorquí i el mallorquí —cosa que no fa l’eivissenc—; el català alguerés i, en el sud-occidental o valencià, el valencià central. El redueixen, en aquest mateix sud-occidental, el valencià meridional i el septentrional; el català nord-occidental, el sud-oriental i el nord-oriental, sense oblidar l’eivissenc. El mateix passa amb el grup final –lt, per exemple en molt. Així, en aquest cas de la reducció, es produeix una homofonia entre quan i quan(t), mentre que en el primer no hi hauria a priori cap problema de distinció, a més d’ortogràfica, fonètica.

No obstant això, almenys en valencià central solem afegir la [t] fins i tot en el mot quan segons en quins contextos. D’aquesta manera, malgrat que no es produiria, la confusió sí que s’esdevé. Al meu parer, s’afegeix com a consonant «de suport» si va davant de vocal. Per exemple, no és estrany sentir quant aní... en compte de quan aní... Però, tanmateix, diem quan vaig anar... En aquest sentit, cal recordar la regla segons la qual en un grup de tres consonants sol caure la del mig. Per això, quan pronunciem, posem per cas, quant costa? difícilment sentim la consonant alveolar oclusiva sorda.

Per tant, cal conéixer el significat d’aquests dos mots. Quan és un adverbi que indica temps i equival, segons el DIEC, a ‘en quin moment’ —quan vindreu?—, ‘el moment en què’ —començarem quan voldreu— i ‘del moment en què, si’ —quan et dic això, pots comptar que n’estic ben segur. Per altra banda, quant pot funcionar com a adverbi —quant gran ha estat la seva gosadia— quan significa ‘en quin grau, en quina mesura’ o, també, com a adjectiu —quants anys tens?— i adjectiu —quant val?—, casos en els quals equival a ‘quina quantitat de, quin nombre de’ i ‘quina quantitat, quin nombre’ respectivament. Si recordem el significat temporal i el de quantitat, de segur que tindrem menys dubtes a l’hora d’escriure’ls.