L'octubre de 2011 vaig escriure un article sobre la política lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Des de la distància, tant temporal com de pensament, us copie el text íntegre per si voleu que en debatem. Què en penseu? I, perquè no en quede dubte, recordeu el que deia Joan Fuster:
Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió:
és el primer que us negaran els vostres enemics
La presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres, ha presentat la dimissió perquè formarà part de la llista del Partit Popular per Castelló a les eleccions estatals del 20-N. La vinculació ideològica entre el PP i la institució reguladora, segons l'Estatut, del valencià és descaradament evident. Recordem el recorregut polític d'Ascensió Figueres sota les sigles i la ideologia del Partit Popular: Regidora a l'Ajuntament de Nules, diputada a la Diputació de Castelló i a les Corts Valencianes. Es tracta de la mateixa ideologia que ara pretén fulminar les línies educatives en valencià, les que millors resultats i coneixements en altres llengües donen!
La fins ara presidenta de l'AVL va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de València. El seu fitxatge com a encarregada de la institució normativa del valencià pretenia invisibilitzar que el valencià també és una filologia, que de més a més gaudeix d'una gran vitalitat al País Valencià. En efecte, són moltíssims els estudiosos llicenciats en Filologia Catalana que podrien haver presidit aquesta institució. Ara bé, la intenció era desmoralitzar, invisibilitzar i per descomptat mantenir un procés de substitució lingüística antiquíssim, tot i l'esforç conjunt de la societat valenciana organitzada en entitats i associacions com Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià.
Ha estat aquesta la vertadera política de l'AVL, la del Partit Popular. No ha estat una Acadèmia científica i rigorosa com l'Institut d'Estudis Catalans. Valga recordar que, a més d'abonar debats estèrils, Alejandro Font de Mora, l'aleshores Conseller de Cultura (ara vicepresident de les Corts) va irrompre en la reunió de l'AVL que pretenia aprovar el dictamen que feia esment a la doble denominació de la llengua. Com si es tractara d'un colp d'estat, Font de Mora va impedir l'aprovació de tal dictamen. Aquest episodi tan greu per a la història de l'AVL i del País Valencià és suficient per entendre declaracions com les que va fer Ascensió Figueres fa uns dies (com a presidenta encara) en què afirmava que l'IEC se sentia per damunt de l'AVL. És que, expresidenta, l'Acadèmia no treballa decididament en la direcció de la normalització lingüística!
I un exemple més de la política de l'Acadèmia és que la seua presidenta afirme que "podem parlar del conflicte lingüístic com a història passada”. A cas el valencià està normalitzat al País Valencià? És la llengua dels polítics, dels metges, dels funcionaris, dels jutges...? Continuarà sent el valencià la llengua de l'escola? Eixe és el vertader conflicte lingüístic, Sra. Figueres. El problema no era si valencià o català, el problema era i continua sent si valencià o castellà. I mentre ens debatíem entre la vida i la mort per la doble denominació i per la unitat o no de la llengua, el castellà ha anat guanyant terreny social al valencià. Això mateix és la política de què parlem, la de l'AVL o la del PP, tant se val.
Ferran Campos i Climent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada