dimecres, 1 de maig de 2013

Roses de dacsa


Les roses són el gra de dacsa fregit que esclata quan arriba a la temperatura corresponent. Jo en dic roses, d'això, però n'hi ha molts sinònims: crispetes, bufes, esclafitons, clotxes, borles, mongetes, flors, cotufes, palometes*...

De tots aquests sinònims, la institució normativa només en recull dos: rosa, com a mot principal, i crispeta, com a forma secundària. En efecte, rosa és la forma general en català, segons el DIEC2. El nom rosa té a veure amb la manera en què s'obri el gra de dacsa, com una flor. És la forma general al País Valencià. Per contra, a Catalunya i les Illes Balears ha triomfat la forma secundària. Podríem dir que rosa crispeta són geosinònims. El mot crispeta deriva de cresp, 'arrissat formant ondes molt petites'. No apareix al Diccionari català-valencià-balear, contràriament a altres sinònims no recollits en el diccionari normatiu, la qual cosa em fa pensar que crispeta és una invenció recent. Per això, segurament, es considera secundària.

Així mateix, hi ha bufa, una forma molt estesa a l'Horta de València, i que deu el nom al fet que el gra de dacsa s'unfla com un globus, com una bufa. Igualment, esclafitó fa referència a la manera com es fan les roses, esclafint. Clotxes també és una paraula valenciana però, en aquest cas, no he trobat una raó semiòtica que explique el perquè del mot. Siga com siga, els tres substantius es recullen al DCVB. D'altra banda, trobem al País Valencià borles, mongetes (segurament, per la blancor) i florsPel que fa a cotufes i palometes, són dos barbarismes inadmissibles, de l'anglés corn-to-fry 'dacsa per a fregir' i del castellà palomitas respectivament.

Sol passar, a més a més, que no esclaten tots els grans de dacsa. Depenent de com en diguem, de les roses, hi ha una correspondència més o menys clara amb els gran per fer. Qui en diu flors, els anomena borregos. Qui en diu mongetes, els diu frares. I qui en diu roses, com jo, els diem agüelos o (a)güelets. I tu, com ho dius, tot això?

6 comentaris:

  1. Hola, Ferran!
    M'ha encantat aquest article, ja que, precisament aquest mot sempre m'ha interessat com varia segons els pobles... Jo en dic clotxes, i potser en podria aventurar alguna explicació: Si busques a l'Alcover-Moll 'dacsa', hi ha una entrada que diu: Dacsa rosera (val.) o clotxera (Altea): té el gra molt menudet, vermellenc i rodonet; la donen als coloms i també serveix per a fer roses de dacsa.
    Clar, ací ens trobaríem amb el problema que potser la dacsa clotxera ha agafat el nom perquè és apta per a fer clotxes... Potser és onmatopeic, "clotx-clotx", del soroll de l'explosió, o potser... No sé com relacionar el fet que una clotxa siga una mena de concavitat amb les roses de dacsa.
    En qualsevol cas, una altra cosa! Allò que 'cotufes' és un anglicisme no ho sabia! I, d'altra banda, em fa sospitar, ja que per a mi una cotufa sempre ha sigut una mata de pèl, associada freqüentment al penis o la vulva, així que potser té alguna relació amb la forma de la rosa de dacsa, he hehe.
    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi! M'alegra que t'haja agradat l'article. Segurament, clotxa té a veure amb l'onomatopeia, com tu indiques. En efecte, jo tampoc "no sé com relacionar el fet que una clotxa siga una mena de concavitat amb les roses de dacsa". Pel que fa a cotufa, no coneixia el significat que indiques; però sí que et puc dir que cotufa també s'utilitza a Veneçuela i Canàries com a sinònim de roses. Salutacions!

      Elimina
  2. Boníssim!! a casa (Dénia) nosaltres sempre hem dit mongetes i ara que visc a Catalunya només havia sentit crispetes. Tot i així, mon pare de vegades els hi diu cotufes i m'ha encantat saber d'on ve la paraula!! Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Dénia, com dieu als grans de dacsa que no han esclatat? Frares?

      Elimina
  3. Bon dia, he mirat de compilar les dades, però tinc dubtes en l'article Crispeta de la Wikipèdia ...https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Crispeta

    ResponElimina