dijous, 22 de maig del 2014

La importància d’estudiar en català

Ja he parlat en alguna ocasió de l’escolarització en la llengua pròpia. Els experts consideren que ha de ser la llengua vehicular de l’educació per intentar capgirar el procés de substitució lingüística, una situació de conflicte en què la llengua A (el castellà) domina la llengua B (el català) en la majoria d’àmbits d’ús. Per això, la immersió lingüística consisteix a exposar-se de manera intensiva a la segona llengua en posició de poder, la dominada, la pròpia. És així com s’aprén de la millor forma possible. Ara bé, per què és important estudiar en català?

D’entrada, les línies en valencià o la immersió en català serveixen per aprendre l’idioma de manera efectiva. L’aprenentatge d’una llengua és la condició necessària perquè es puga normalitzar. Si la gent desconeix l’idioma és evident que no el pot parlar, encara que la valoració simbòlica siga positiva. Tanmateix, la funció que realitza l’ensenyament va molt més enllà. Es tracta de formar-nos, també lingüísticament, per al futur laboral. En el cas de les universitats, si algú estudia, per exemple, medicina i no ho fa en català, no podrà exercir la seua professió en aquesta llengua de manera eficaç i acceptable des d’un punt de vista qualitatiu. Desconeixerà el nom de les malalties, els instruments i els tecnicismes en català, de manera que la tasca de normalització lingüística serà molt complicada en aquest àmbit. I qui diu medicina, diu arquitectura, enginyeria, física, química, etc.

El lèxic especialitzat en castellà s’aprén per inèrcia, perquè està massivament present en la vida quotidiana d’aquests àmbits, la majoria de professionals desenvolupen la seua tasca en castellà. En canvi, no ocorre el mateix en català. Llevat d’algun professional que haja desenvolupat una consciència i actituds lingüístiques molt favorables al català i que haja estudiat els tecnicismes pel seu compte, la majoria usarà les formes en castellà. I són, precisament, els usos allò que fa avançar les llengües. Encara més, un aspecte tan important com la investigació difícilment es podrà fer en català si la formació ha estat en castellà. La tasca investigadora determina en gran mesura el progrés d’una societat, una societat que inevitablement s’expressa a través de la llengua. Sense investigació en català no hi ha producció en català.

Potser diran que en una societat globalitzada és l’anglés la llengua que mana, però no és així. La investigació té més a veure amb el concepte de glocalització, és a dir, pensar en global i actuar o aplicar en local. Vol dir aquesta gent que el castellà renunciarà per complet a la investigació? Cap llengua amb estat al darrere ho farà. Per què ho hauríem de fer nosaltres? Les dades parlen per si soles: a la Universitat Jaume I de Castelló, que supera la mitjana de docència en valencià de les universitat públiques valencianes, es van llegir entre 1992 i 2008 només el 5,45% de les tesis doctorals en valencià, seguit del 10,9% en anglés i un aclaparador 83,43% en castellà. I la possibilitat d’estudiar íntegrament en valencià se situa en el millor dels casos (a la UV-EG) en un 3,8%. La mitjana és d’un esquifit 1,8%. Per contra, a la UMH el 97,4% declara que rep totes les classes en castellà. Així estan les coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada