Enguany no és 'aquest any'

En les situacions de conflicte lingüístic, una llengua pressiona tant l'altra que desplaça progressivament la morfologia i el lèxic genuí de la llengua dominada (B) pel de la llengua dominant (A). Aquesta pressió afecta els parlants i, sovint inconscientment, segueixen les pautes gramaticals de la llengua A. Fins i tot poden arribar a mediatitzar la llengua B de manera que comencen a aparèixer calcs, traduccions literals, que bandegen el lèxic i les expressions genuïnes.

No escapa a ningú que en la nostra realitat sociolingüística el castellà ha esdevingut des de fa segles la llengua dominant, que s'afanya a ocupar tots els àmbits d'ús del valencià i interfereix tant l'ús, proveint-lo de normes d'ús restrictives que faciliten el canvi lingüístic, com també l'estructura, assimilant-ne la fonètica, la semàntica, el lèxic i la morfosintaxi. Per això, la lleialtat fa un paper important en desvetllar la consciència lingüística siga en l'ús, mantenint la utilització del valencià, siga en l'estructura, conservant-ne les formes genuïnes.

Dos exemples d’aquesta pressió, que assenyala el camí de la substitució, és a dir, del canvi lingüístic progressiu del valencià pel castellà són aquest any i el dia següent. La primera expressió és indiscutiblement un calc del castellà este año, que ha anat guanyat terreny a la paraula genuïna enguany, referida precisament a l'any en què ens trobem quan la pronunciem. D'altra banda, al dia següent és també una traducció literal del castellà no preferible quan fem referència al dia següent al qual ens referim ja que tenim la paraula endemà. Si bé aquestes perífrasis no resulten incorrectes des del punt de vista gramatical, no són  preferibles perquè poden substituir altres paraules genuïnes i amb més tradició en la nostra llengua.