dijous, 4 de setembre del 2014

Els carreters i la llengua

Què vol dir fumar més que un carreter? Per què es diu que algú beu, sua, renega o parla com un carreter? Què són, en definitiva, els carreters i què fan perquè se’ls compare tant?

D’ençà que s’inventà la roda i es van aplicar els coneixements sobre la tracció animal hi ha hagut transport. Primer de mercaderies i, des de finals del segle XVIII, de persones. No hem d’oblidar que, quan encara no hi havia cotxes, la gent es desplaçava amb carros, tartanes o diligències, depenent de la classe social a què pertanyien

Els carreters, doncs, eren els qui desenvolupaven l’ofici de conduir els carros amb què transportaven persones d’un lloc a un altre. D’alguna manera, feien la funció dels taxistes actuals, amb el benentès que la gent d’aleshores comptava amb pocs recursos econòmics. A falta de clients, la jornada es devia fer més llarga que un dia sense pa. De fet, els carreters aparcaven el vehicle en una cantonada o davant d’alguna taverna i es podien passar hores i hores esperant el servei d’algun client.

Per tal de matar el temps, encenien un cigarret darrere de l’altre o bé passaven l’estona bevent vi o aiguardent a la taverna del poble. Per això, es diu que algú fuma o beu com un carreter, és a dir, en grans quantitats i sense parar. De vegades, estant a la taverna, es devien queixar de l’absència de clients i de la mediocritat del seu treball. Probablement, se’ls coneixia per malparlar i renegar de manera constant, dia rere dia. Així, renegar o parlar com un carreter significa blasfemar o parlar grosserament. Es coneix que també devien suar molt perquè treballaven a la intempèrie, més encara quan aconseguien bastants viatges.

Els pobres carreters no tenien una bona imatge. Totes les expressions que els esmenten són negatives i signifiquen que l’acció en qüestió (fumar, beure, parlar, suar...) es fa en un grau molt elevat o de manera exagerada. Siga com siga, aquestes expressions, que encara conservem hui en dia, són una bona mostra del que han aportat a la llengua oficis que, ara per ara, són cosa del passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada