Ja he parlat en alguna ocasió de
l’escolarització en la llengua pròpia. Els experts consideren que ha de ser la
llengua vehicular de l’educació per intentar capgirar el procés de
substitució lingüística, una situació de conflicte en què la llengua A (el
castellà) domina la llengua B (el català) en la majoria d’àmbits d’ús. Per
això, la immersió lingüística consisteix a exposar-se de manera intensiva a la
segona llengua en posició de poder, la dominada, la pròpia. És així com s’aprén
de la millor forma possible. Ara bé, per què és important estudiar en català?
D’entrada, les línies en valencià
o la immersió en català serveixen per aprendre l’idioma de manera efectiva. L’aprenentatge
d’una llengua és la condició necessària perquè es puga normalitzar. Si la gent
desconeix l’idioma és evident que no el pot parlar, encara que la valoració
simbòlica siga positiva. Tanmateix, la funció que realitza l’ensenyament va
molt més enllà. Es tracta de formar-nos, també lingüísticament, per al futur
laboral. En el cas de les universitats, si algú estudia, per exemple, medicina i
no ho fa en català, no podrà exercir la seua professió en aquesta llengua de manera
eficaç i acceptable des d’un punt de vista qualitatiu. Desconeixerà el nom de les
malalties, els instruments i els tecnicismes en català, de manera que la tasca
de normalització lingüística serà molt complicada en aquest àmbit. I qui diu
medicina, diu arquitectura, enginyeria, física, química, etc.
El lèxic especialitzat en
castellà s’aprén per inèrcia, perquè està massivament present en la vida quotidiana
d’aquests àmbits, la majoria de professionals desenvolupen la seua tasca en
castellà. En canvi, no ocorre el mateix en català. Llevat d’algun professional
que haja desenvolupat una consciència i actituds lingüístiques molt favorables
al català i que haja estudiat els tecnicismes pel seu compte, la majoria usarà
les formes en castellà. I són, precisament, els usos allò que fa avançar les
llengües. Encara més, un aspecte tan important com la investigació difícilment
es podrà fer en català si la formació ha estat en castellà. La tasca
investigadora determina en gran mesura el progrés d’una societat, una societat
que inevitablement s’expressa a través de la llengua. Sense investigació en
català no hi ha producció en català.
Potser diran que en una societat
globalitzada és l’anglés la llengua que mana, però no és així. La investigació
té més a veure amb el concepte de glocalització, és a dir, pensar en global i
actuar o aplicar en local. Vol dir aquesta gent que el castellà renunciarà per
complet a la investigació? Cap llengua amb estat al darrere ho farà. Per què ho
hauríem de fer nosaltres? Les dades parlen per si soles: a la Universitat Jaume
I de Castelló, que supera la mitjana de docència en valencià de les universitat
públiques valencianes, es van llegir entre 1992 i 2008 només el 5,45% de les
tesis doctorals en valencià, seguit del 10,9% en anglés i un aclaparador 83,43%
en castellà. I la possibilitat d’estudiar íntegrament en valencià se situa en
el millor dels casos (a la UV-EG) en un 3,8%. La mitjana és d’un esquifit 1,8%.
Per contra, a la UMH el 97,4% declara que rep totes les classes en castellà.
Així estan les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada