 |
| 29/11/2013 Imatge final d'RTVV. El periodista Genar Martí envoltat de policies en la sala de control central. |
La setmana passada parlava del
mite del bilingüisme, la defensa del qual amaga sovint les desigualtats
inicials entre la llengua A i B. Una desigualtat clamorosa és que a hores d’ara
ja fa mig any que els valencians no disposem de televisió en la llengua pròpia.
La Generalitat s’ha carregat l’ecosistema comunicatiu valencià. És el panorama desolador
que ens deixen, després de 21 anys –poca broma!– de governs populars.
Voldria cridar l’atenció sobre la
magnitud de la desfeta. D’una banda, ens han usurpat el dret reconegut en l’Estatut
a disposar d’una televisió pública i en valencià. De l’altra, ens han condemnat
a l’ostracisme i al silenci més absoluts. En vista a les pròximes eleccions
europees ho constatarem. La societat valenciana no podrà informar-se en
directe, a través dels seus televisors, dels resultats electorals des d’un punt
de vista valencià. Llevat potser d’alguna televisió local, no hi haurà imatges.
Difícilment escoltarem les valoracions dels líders polítics valencians. No
posarem cara als «guanyadors» ni als «perdedors».
No tindrem un debat postelectoral en clau valenciana que puga arribar a totes
les llars.
A més, de cara a les eleccions valencianes continuarà l’apagada informativa. Recorde el desplegament que feia Canal 9 les nits electorals, amb connexions en directe a les seus dels partits polítics on se sentien discursos de tota mena. Recorde, també, el «debat» electoral en què els partits de l’oposició denunciaven la manipulació de la cadena pública. Ara, els nostres televisors no parlaran en valencià de política. I tan greu com això, les imatges d’un probable canvi polític al País Valencià seran pràcticament inexistents, de manera que aquest moment històric no formarà part de l’hemeroteca audiovisual valenciana. Una hemeroteca, per cert, irreemplaçable que ens ha mostrat la història en la llengua d’Ausiàs March i en clau valenciana, del País Valencià estant. Tornarem, doncs, als temps de la pantalla en negre. Si no ho evitem.
A més, de cara a les eleccions valencianes continuarà l’apagada informativa. Recorde el desplegament que feia Canal 9 les nits electorals, amb connexions en directe a les seus dels partits polítics on se sentien discursos de tota mena. Recorde, també, el «debat» electoral en què els partits de l’oposició denunciaven la manipulació de la cadena pública. Ara, els nostres televisors no parlaran en valencià de política. I tan greu com això, les imatges d’un probable canvi polític al País Valencià seran pràcticament inexistents, de manera que aquest moment històric no formarà part de l’hemeroteca audiovisual valenciana. Una hemeroteca, per cert, irreemplaçable que ens ha mostrat la història en la llengua d’Ausiàs March i en clau valenciana, del País Valencià estant. Tornarem, doncs, als temps de la pantalla en negre. Si no ho evitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada