El que no interessa al blaverisme (II)

Un altre aspecte que no interessa al blaverisme és el qüestionament de l'statu quo, l'ordre no gens innocent ni arbitrari de les coses. El blaverisme no critica mai la substitució del valencià pel castellà. De fet, la presenta com una substitució pel català, que amaga el conflicte real. En conseqüència, no es planteja per què eliminen línies educatives en valencià o per què tanquen l'única radiotelevisió que parla la nostra llengua o per què hi ha discriminació per raons lingüístiques per part del cossos de seguretat de l'Estat. En general, per què el valencià es troba en una situació d'inferioritat –volguda– respecte del castellà. I no s'ho ha plantejat perquè, en realitat, el seu objectiu no és la normalització i la dignificació del valencià. Són còmplices de la minorització i la substitució.

Per això, entre les seues denúncies trobem documents com aquest, en què argüeixen l'article quart de la Constitució espanyola del 1931 per a defensar una llengua valenciana independent de la catalana.

Obvien, però, tot allò referit a l’statu quo. Obvien que el castellà es declara lengua nacional i esdevé l’única oficial, cosa que recorda a aquest estat nació que patim encara actualment. Obvien que el deure, l’obligació, de saber l’idioma només recau sobre el castellà i que es deixen de banda «las otras lenguas de España». La resta de llengües, no ho qüestionen, han de ser voluntàries, també en els territoris propis. Així mateix, obvien que a les escoles s’ensenyarà en castellà. Únicament.

Ara bé, la Constitució del 31, així com la del 78, afirma que seran respectades –quin respecte és aquest?– i que podran ser usades quan ho reconega la llei. També ho obvien. I, per si de cas no havia quedat clar, rebla que «a ningú se li podrà exigir el coneixement ni l’ús de cap llengua regional». Sembla que les coses han canviant ben poc. Els comentaris, per a acabar-ho d’adobar, feliciten l’anàlisi del blaverisme, però recorden aquella excusa del antes castellano que catalán. Volen això, una llengua valenciana amb les lletres ben grans, amagada en el museu del folklore; una llengua sense dignitat ni futur.