
Si, en canvi, va tot com
esperem, hi haurà un o més guanyadors, que per més graciosos que siguen
continuen sent guanyadors o premiats, mai no agraciats, que en valencià vol dir això precisament: que té gràcia.
Quan la sort es reparteix en podem resultar premiats una “gran” part dels
participants i, com a recompensa, ens poden tornar o reemborsar la quantitat
jugada. Però si la quantitat no és molt elevada potser no paga la pena
cobrar-la. El que solem fer, llavors, és tornar a jugar un altre número. En
aquest sentit, se sent cada vegada més el verb castellà. Tanmateix, els bitllets o números de loteria s'han de canviar o
bescanviar, mai no es poden canjear
en valencià.
En efecte, de canvis, n’hi
ha hagut sempre. Ara els fem generalment amb diners, però quan no donàvem tanta
importància a les monedes intercanviàvem un objecte o quantitat d’alguna cosa per
un altra. És el que es coneix com a pagar
en espècie. Especialment, hi havia la barata, també anomenada troc, un sistema que va
funcionar durant molt de temps mitjançant el qual cada participant cedia la
propietat d’un bé o d’un conjunt de béns i en rebia un altre a canvi. Era, per
exemple, el sistema que regulava l’economia de l’Egipte dels faraons. Com és
sabut, l’intercanvi basat en la moneda va desplaçar aquest sistema, però no ha
desaparegut del tot. D’alguna manera, tots hem practicat el troc en alguna
ocasió i potser amb més assiduïtat en els últims temps. Serà qüestió de la
crisi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada