Tradicionalment el valencià, com altres llengües europees del nostre entorn, ha fet servir l’expressió bon dia per a saludar durant les hores en què hi ha claror, és a dir, des que ix el sol fins que es pon. Així ocorre també en francès i italià: bonjour, buon giorno. Els mots jour i giorno signifiquen dia.
D’altra banda, llengües com l’anglès o l’alemany usen l’adjectiu bon i el substantiu que designa la part del dia. Per exemple, good morning o Guten Morgen, en què morning i Morgen signifiquen matí. Però el castellà actua de manera totalment diferent. Diu buenos días només de matí, en lloc d’utilitzar aquesta expressió durant tot el dia, com seria lògic.
És per la influència del castellà sobre el valencià que hem adoptat altres expressions paral·lelament com bona vesprada. Certament, no té sentit utilitzar bon dia només per al matí, en tindria si l’expressió fóra bon matí.
Per això, no és difícil escoltar converses en què algú retrau l'ús de bon dia en les hores centrals del dia i s'excusa dient que encara no ha dinat.
‒ Bon dia!
– Bon dia a estes hores? [Eren més de les 14 h]
– Ai, jo encara no he dinat!
Tanmateix, podem observar restes d’aquest ús tradicional en locucions combon dia de matí o bon dia de vesprada, col·loquialment expressades amb la preposició per: bon dia pel matí / per la vesprada. I té sentit aquesta voluntat d’especificar perquè com és lògic el dia abasta tant el matí com la vesprada, fins que es fa de nit.
Convé recordar que l’expressió correcta de les locucions temporals referides a les parts del dia van introduïdes per la preposició a seguida de l’article o de la preposició de sense article, i no amb per més l’article. Així, l’ús tradicional del valencià és al matí / de matí, a la vesprada / de vesprada, a la nit / de nit, a la matinada / de matinada...
També s'ha estés molt l'ús del castellà amanecer per a indicar que comença el dia. Els catalanoparlants tenim diverses maneres d'expressar-ho, com ara fer-se clar, clarejar, fer-se de dia, apuntar el dia. Sovint escoltem que està *amaneixent. És l'albada el temps que transcorre des de trenc d'alba fins que ix el sol. Si volem dir-ho en valencià i correctament podem recórrer a expressions com a punta d'alba o de dia, a l'albada, al rompent de l'alba i a trenc d'alba.
És per això que cal dir bon dia tot el dia. Si bé és cert que l’ús de bona vesprada està molt arrelat, podem aconseguir recuperar l’ús tradicional si ens ho plantegem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada