Els tipus de diccionaris

Els diccionaris són aquelles obres que recullen en un ordre determinat les paraules d’una llengua i el seu significat. Certament, n’hi ha de molts tipus. De normal se solen distingir segons el model de llengua i el contingut. Així, si volem conéixer les paraules normatives, és a dir, les formes adequades per a la varietat estàndard del llenguatge, hem de recórrer al diccionari normatiu. Per exemple, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Si, en canvi, no ens interessa consultar les formes normatives i el que volem és descobrir els usos reals que en fan els parlants, agafarem un diccionari descriptiu, en el qual es tenen en compte tots els usos independentment de la seua adequació o inadequació al model estàndard. Un recurs molt bo és el Diccionari català-valencià-balear. Aquests són els dos tipus de lexicons pel que fa al model de llengua. El Diccionari normatiu valencià, per la seua banda, opta per la introducció d’aspectes descriptius de la llengua, tot i considerar-se una obra normativa.

D’altra banda, segons el tipus de contingut, trobem un fum d’obres d’allò més interessants. Potser necessitem una ajuda a l’hora de trobar un sinònim per a no fer-nos repetitius o, fins i tot, aquella paraula contrària a la que tenim en ment. En aquest cas, hi ha el diccionari de sinònims i antònims. Quan escrivim en un idioma diferent del nostre és habitual comprovar la correspondència dels mots en una llengua i una altra, i ho fem amb un diccionari bilingüe a la mà. O a internet. En la pàgina diccionaris.cat els trobareu, tant el de sinònims i antònims com alguns bilingües en català-castellà, català-anglés, català-francés i a l‘inrevés. Ara bé, aquests diccionaris bilingües no solen oferir la definició. Sí que ho fa el Diccionari de la llengua catalana multilingüe, que ens aporta amb una sola cerca la correspondència en anglés, francés i alemany, a més de la definició en català.

Si estem aprenent una llengua ens pot servir un diccionari ortogràfic i de pronúncia, com ara el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per al valencià o qualsevol diccionari visual. Però si ja coneixem aquesta llengua i volem jugar amb les paraules tenim el diccionari invers, que ordena les lletres dels mots de dreta a esquerra. Podeu consultar el  Diccionari invers de la llengua catalana, descobrir rimes i intentar anagrames. Si això últim us resulta complicat no dubteu d’entrar al cercador d’anagrames. Si busquem una paraula amb aquesta eina, ens dirà quines altres paraules es poden formar amb les lletres del mot que hem introduït. Per a analitzar l’evolució d’un mot, des del llatí fins al català, hi ha el gran Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

Finalment, el diccionari ideològic facilita la cerca segons temes o camps semàntics, cosa que ens permet recollir ràpidament les paraules que tenen un significat paregut o que pertanyen a un mateix tema. En el cas que vulguem comprovar un mot d’algun àmbit tècnic d’especialitat, caldrà fixar-nos en un diccionari temàtic, posem per cas, el de medicina. Ara bé, si ens interessa el nom d’un personatge, convindria centrar-nos en un diccionari enciclopèdic, com ara l’Enciclopèdia catalana. En definitiva, disposem de molts recursos per a conéixer millor les nostres paraules: les normatives, les no normatives, les semblants, les contràries, l’origen, l’evolució, la pronúncia i, el que més compta en aquest món plurilingüe, l’equivalència en les altres llengües.