tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post4091476108130066440..comments2022-04-05T12:10:09.339-07:00Comments on Societat Lingüística: Els valencians, catalanitzatsAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-42152827004774431342013-11-11T11:11:42.048-08:002013-11-11T11:11:42.048-08:00Hola, Josep. Gràcies pel teu comentari.
El que i...Hola, Josep. Gràcies pel teu comentari. <br /><br />El que intente dir és que, en efecte, els geosinònims existeixen, però que sovint es cau en l'error de pensar que s'adscriuen a territoris administratius. Pense que no és del tot així, sinó que tenen a veure més en la geografia física que no la geografia política. Així, entre el nord del País Valencià i el sud de Catalunya no hi ha grans diferències. És, per contra, a Catalunya on les isoglosses es noten més, ja que divideixen el territori entre el bloc occidental i l'oriental. Estic totalment d'acord que, encara que aquestes paraules ("sortir" i "petit", per exemple) no es diguen en valencià central, la unitat de la llengua no perilla. <br /><br />Pel que fa a l'ús de paraules comunes dels balears i els valencians, també estic d'acord. Es tracta de dos dialectes consecutius que se situen en àrees laterals i tardanes. Resulta ben interessant el debat que apuntes sobre el model de llengua. Un debat en què els factors extralingüístics tenen un paper molt important, com ara el prestigi o no d'algunes formes. A això, se suma el fet que el lloc des d'on es difon la normativa és Barcelona.<br /><br />Al que em referia amb l'afirmació que cites és que no es poden barrejar arguments polítics quan estem parlant de lingüística estricta. Un exemple és la mala interpretació del concepte de geosinònim. Segons Moreno Cabrera, el nacionalisme lingüístic espanyol, quant a les altres llengües de l'estat, relaciona els aspectes de l’evolució lingüística amb causes extralingüístiques (la política, per exemple) per subjectivar i ideologitzar el discurs de la resta i desnaturalitzar la situació per tal que no estiga legitimada lingüísticament.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-52101457107539767992013-11-02T12:45:29.271-07:002013-11-02T12:45:29.271-07:00Entenc que et mostres contrari al reduccionisme lè...Entenc que et mostres contrari al reduccionisme lèxic i que en el teu escrit hi ha un interés en destacar la unitat de la llengua de valencians, catalans i balears trencant mites sobre paraules que suposadament ens diferencien. <br />Efectivament, adscriure una paraula únicament a un marc geogràfic concret pot ser un tant irreal perquè és possible que eixa mateixa paraula es diga en altres dialectes distants. Com apuntes, segurament moltes persones cauen en erros en eixe sentit, afirmant, per exemple, que «sortir» o «petit» no són paraules valencianes.<br />Entenc que denuncies el mal ús del terme «geosinònim». De totes formes, crec que és innegable l’adscripció de determinades paraules a determinats llocs (cosa que estudia la dialectologia). Trobe que és natural que, si una paraula es diu majoritàriament dins d’un territori administratiu (p. ex. «eixir» en València) tant els parlants com els lingüistes identifiquen eixa paraula amb el territori i l’entenguen com a geosinònim d’una altra («sortir») que és la que es diu majoritàriament en altres territoris (Catalunya, Balears). No sé si existix el concepte, però podríem parlar d’un geosinònim «relatiu» o «inexacte».<br />Personalment, crec que hi ha una certa por que la llengua «es trenque» pel fet que hi hagen diferències entre dialectes. Jo crec que les diferències s’han d’assumir amb normalitat i entendre-les com una riquea. Està bé remarcar que hi han comarques a on «sortir» o «petit» s’usen amb normalitat. Ara bé, tranquils: encara que cap valencià no les diguera, la llengua no s’hauria trencat. <br />És curiós, mai he sentit cap valencià defendre la unitat de la llengua apel•lant a l’ús comú de balears i valencians d’adverbis com «manco», substantius com «fraula» o els plurals -sts, -scs («trists», «boscs»). De fet, no voràs que eixes formes siguen promogudes en el model lingüístic valencià. Ans al contrari, són evitades. ¿Per què serà? ¿Això no seria, també, defendre i fer palesa la unitat de la llengua? Estaria bé que es començara a parlar d’eixes coses.<br />Em xoca l’afirmació «no es pot explicar l’interior d’un idioma —l’estructura, si voleu— amb factors extralingüístics, externs a la llengua». Potser no l’he compresa bé (caldria vore quins són eixos factors extralingüístics), però crec que la llengua no és una abstracció aïllada que evoluciona al marge de la història, les modes, etc. Llengua i societat estan íntimament lligades (de fet el nom del teu blog hi fa referència). L’objecte d’estudi de la lingüística (la llengua) és un ens que canvia per factors extralingüístics, i de forma extraordinàriament més ràpida que altres objectes d’estudi científics (la matèria viva per part de la biologia, per exemple). <br />Molt interessant este blog.<br />Speakerhttps://www.blogger.com/profile/01964377660319859783noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-19873334411419142432013-09-27T06:05:29.692-07:002013-09-27T06:05:29.692-07:00L'enllaç següent dóna més informació sobre ...L'enllaç següent dóna més informació sobre 'eixir' i 'sortir': http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=1806 Sobretot, caldria remarcar açò: "Resten encara ben fidels a 'eixir' el rossellonès, l'eivissenc, el Pallars, el sector occidental del català occidental, les terres de l'Ebre i el País Valencià. En aquest, 'sortir' només a la Plana de Castelló ha començat a introduir-se una mica".Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05649837165238332330noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5744090816214607855.post-33426147953898876462013-09-26T03:36:39.836-07:002013-09-26T03:36:39.836-07:00Molt interessant, Ferràn. A Mallorca no deim ni xi...Molt interessant, Ferràn. A Mallorca no deim ni xic ni eixir. Com a València tenim tendència als diminutius: petitet, petiteta, petitó, petitona, petitonet, petitoneta, petitoneu.petitoneua, etc... Salutacions!Juan Bibilonihttps://www.blogger.com/profile/10295571346153998324noreply@blogger.com