No hi ha dubte que l'escatologia,
molt arrelada en la cultura popular, ha contribuït a enriquir la
llengua amb moltíssimes expressions i significats diversos.
Actualment, amb els protocols i el llenguatge políticament correcte,
sembla que s'estan perdent; però resulta inevitable somriure quan
les sentim. Fem-ne un repàs breu.
Per a expressar que algú té por
diem que s'ha cagat damunt (o en els
pantalons), que està cagat o que té
el cagalló al cul. U pot estar cagat de por
sí, però també de fred. Si, en canvi, no té por
sinó que és un covard, ja no
està cagat, és un cagat.
Així mateix, qui dubta molt i es mostra indecís és
un cagadubtes.
I d'una persona irascible, que s'enfada de seguida o
que renega molt, diem que té el geni cagat.
L'avarícia
també es pot expressar escatològicament dient que algú no
dóna ni la merda que caga,
que
no
menja per no cagar
o
que cagant
cagant morirà.
Quan algú o alguna cosa és
més vell que cagar aponat,
sens dubte volem dir que
ha
viscut molt o que és molt vell. Una altra expressió ben descriptiva
és allà
on caga deixa la merda,
referida a
una
persona desordenada. I a
una
persona insistent quan
pregunta
«a
on?»
se li respon «a
on caga Ramon!»
per deixar-lo amb
la merda a la boca.
D'altra
banda, u pot
estar que no caga amb
algú o alguna cosa,
és a dir, content i emocionat. I si dues persones són inseparables
diem que són cul i merda.
Tanmateix, si s'ajunten la caguera i les ganes de
cagar pot
suposar un perill perquè adverteix que s'han trobat dues persones
amb els mateixos defectes. I és que tots podem cagar-la;
això sí, si t'equivoques, expressa-ho com cal, dient ja
l'hem cagat llaurador!.
Com a insult
tenim un bon repertori. Diem que una cosa o fins i tot algú és
un cagalló quan no té valor, quan no val una
merda.
Si amb això no hi ha prou, tenim la locució ser
l'últim cagalló de la tira,
referida al menys important de tots. Pots cagar-te
en algú o
en alguna cosa
per
a mostrar menyspreu a allò que no t'importa en absolut o,
directament, pots enviar-ho tot a la merda
(abandonar-ho,
oblidar-te'n). Si bé, quan ens referim a una persona, som més
clars: Vés-te'n a cagar (o
a la merda).
Amb aquesta ordre el convidem a desaparéixer de la nostra vista. O
podem usar els sinònims a cagar a l'hort
o
a cagar a la via.
Arribem, probablement, a les
expressions més conegudes i preferides per tots: anar [algú]
com cagalló per séquia i
portar [algú]
com cagalló per séquia,
que denoten desgràcia i desorientació. De fet, en el sentit de
'ritme excessiu' les podríem considerar el precedent de l'actual
estrés.
I
encara n'hi ha més. Quan una situació és sorprenent
o inesperada diem que és per a cagar-se i —en el
pitjor dels casos— no tocar-se. Ara, quan la situació
esdevé impossible equival a com si cagares cap a dins.
Si volem assegurar-li, a algú incrèdul, que el que contem és cert,
se li diu amb sorna que és de veres, com si menjares peres i
les cagares senceres.
Si algú t'acusa de mentider i et diu mentida!,
la resposta burlesca no pot ser una altra que la de agarra
un cagalló i estira!,
típica dels xiquets. I parlant de xiquets, desconfieu dels infants
perquè qui es gita amb xiquets, s'alça cagat
(o pixat).
Certament hi ha moltes expressions i
maneres de dir escatològiques i, en general, prenen un significat
negatiu —deu ser per la nostra afició a malparlar i insultar? Tant
se val—. No obstant això, hi ha d'altres que van en sentit
positiu. És el cas de et
vull més que a un bon cagar i
ai! quin cul si no cagara,
que es diuen com a lloança, i l'última també com a constatació
que ningú és perfecte. Tot aquest recull, limitat, demostra la
vitalitat que ha tingut l'escatologia en la llengua popular. No
deixem, doncs, que es perden aquestes expressions tan autèntiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada